Su raportu dificultosu tra sa feudalidadi e sa burocratzia

Casteddu de Laconi

In sa contrapositzione po sa suprematzia tra Càrolu V e Frantziscu I s'intromitit sa piaga de is cursarus barbarescus in su Mediterràneu otzidentale.

Sa Sardigna, in su tzentru de su Mediterràneu, po no tènnere suffitzientes sistemas difensivos diventaiat unu logu privilegiau po sas iscorribandas.
Cun su 1527 cumentzat su sachègiu, dae parte de sos barbarescos, de Terralba e de medas tzitades de sa costa e de s'internu, rovinende e occcupende finas sa capitale de Tàtari e binas Cuartu, Portoscusu, Olmedo, Orosei, Uras.
S'elencu est meda pru longu, e sas trupas baronales, cun pagas fortificatziones no fint in gradu de opònnere resistèntzia, nen bi fit sa possibbilidade econòmica de parare fronte.
A sa disastrosa situassione econòmica de su regnu s'azunghiat sa carestia de su 1541: sa gente moriat de fàmine, si fiant berificaos casos de antropofagismu.
Comente si non bastaret, iscopiaiant continuamenti conflitos giurisditzionales tra s'Incuisitzione e su Visurrei, finas a che pònnere in mesu sa famìlia Arquer, chi ricopriat càrrigas importantes comente sa de s'abogatura fiscale.
Su matessi Sigismondo Arquer - òmine de cultura manna e de grandu cunsideratzione in s'ambiente de s'imperadore Càrolu V - apustis àere ricopridu càrrigas polìticas importantes, fiat istadu persighiu e in su 1571 brugiau in sa piatza po eresia.
L'aiant cussiderau culpevole de àere iscritu unu libbru meda interessante, Sardiniae brevis història et descriptio, in su cale esartat sos crejiasticos riformadores ma puru sa mancàntzia de cultura de unu grandu nùmeru de sos prìteros in sa crèsia sarda.