Sa resistèntzia a su regime nou

  • Stampa
Domos betzas

Mancare chi sos piemontesos aiant mantènnidu - sighende sos ispagnolos - su Regnu de Sardigna in ddu raportu de forte dipendèntzia, si fadaiat intèndere meda s'efetu de bator sèculos de presèntzia ispagnola, tantu chi s'ìsula pariat una provìntzia ispagnola; sa cultura, sos costumes, sas istitutziones e su vestiàriu puru portant custa imprenta.

Sa resistèntzia de sa nobilitade e de su cleru poniat duncas a sa dinastia sabàuda s'esigèntzia de unu cambiamentu profundu.
Sa bìnchida de sa resistèntzia cresiàstica fiat otènnida cun su reconnoschimentu de s'investidura papale a Vitòriu Amedeu II. Pro superare però sas resistèntzias sotziales, difusas e meda fortes, Vitòriu Amedeu II prima e su fìgiu Càralu Emanuele III a pustis, aiant detzìdidu de trasformare su Visurrei in un'esecutore e basta de sas diretivas tzentrales comente unu "missus dominicius".
Totu su chi riguardaiat sa polìtica sarda fiat detzìdidu a Torinu, creende unu raportu, caraterizadu dae un'odiosa natura de subordinatzione de tipu coloniale. Sas riformas atuadas in s'Istadu sabàudu e pro su territòriu de terra firma - si puru esserent in sintonia cun esigèntzia de rinnovamentu - non teniat contu de s'ispinta de sa sotziedade tzivile, ne fiant animadas dae sos filòsofos de s'illuminismu, ma fiant istadas realizadas dae sos funtzionàrios istatales e tramudadas in Sardigna, sentza intrare in su mèritu de sa diversidade territoriale e sotziale.
In particulare sas mesuras econòmicas chi si limitaiant a sos interventos protezionistas e tardu-mercantilìsticos, comente in su campu de sa legislatzione giuditziària, caraterizaiat s'isproportzione tra sa severidade de sa pena e su reatu. Abarraiat puru sa tortura e sa pena de morte.
Ma sa cosa prus grave ancora fiat sa diversidade giurisditzionale pro su fratzionamentu de su territòriu sardu in unu muntone de fèudos, mannos, mèdios e piticos chi fratzionant, multìplicant s'aplicatzione de sa giustìtzia, e de s'amministratzione. Fiat su mundu de sa "particularidade" feudale chi subraviviat e poniat impedimentos a su cambiamentu.
Fintzas s'istrutzione, chi s'ammodernat passu passu cun sas riformas, est organizada dae s'Istadu chi la impreat pro formare serbidores istruidos de s'Istadu. Sos tentativos de modernizatzione fiant istados aviados, ma sos raportos sotziales abarrant cussos de su "Antigu Regime", sustantziados dae sos privilègios e dae sa mancàntzia de sa lee de ugualizatzione de sos tzitadinos: su feudalèsimu teniat arraighinas profundas.
Su fenòmenu de semper de sa bandi-dia, fiat istadu atacadu in duas maneras arribbende deretu a resurtos: de una parte cun sa corrutzione, chi no aiat donadu medas resurtados e dae s'àtera cun sa dura e ferotze repressione, in logu de intraprèndere un'initziativa polìtica, sotziale e culturale, prus longa ma prus de durada.
S'importàntzia de unu cambiamentu de s'assetu polìticu e sotziale fiat meda intèndida; sos minores, sos artesanos (de sos grèmios), sos propietàrios ammobiliares e sos territòrios cun sos serbos aspiraiant at otènnere diritos chi sos majores, feudatàrios, cresiàsticos, nòbiles e cavalleris aiant negadu.