Ideas noas puru in Sardigna a sa fine de su '700

  • Stampa

Sas matessi s ideas passaiant in conca a sos intelletuales sardos chi, mancare chi nch'esserent allargo dae sos tzentros de sos arresonos polìticos, culturales e filosòficos, fiant in coratzados, in cussos annos, a s'atzione dae duos motivos:...

Sas matessi s ideas passaiant in conca a sos intelletuales sardos chi, mancare chi nch'esserent allargo dae sos tzentros de sos arresonos polìticos, culturales e filosòficos, fiant in coratzados, in cussos annos, a s'atzione dae duos motivos: sos progetos pro fàghere frorire sa Sardigna, preparados dae su guvernu piemontesu chi est divenidu deretu paris mere de s'ìsula, e sa rinàschida de sas ideas autonomìsticas de sas cales sa burghesia isulana, chi fiat semper prus forte, creiat chi non si podiat prus fàghere a mancu.
S'autonomia fiat unu bisu antigu pro sos sardos, un'idea chi, comente unu riu càrsicu si nch'intrat a fundu, suta terra, in sos ziros de s'istòria pro torrare a istupare a foras, crara e bona e forte e a si presentare semper comente su filu ideale chi ligat s'atzione de sos sardos in sos sèculos.
Difatis bisòngiat a partire dae sas èpocas e datas de su tempus coladu dae meda, èpocas e datas chi ant fatu s'istòria de sa Sardigna e chi sunt tapas de grandu importu pro su pòpulu sardu. Si podet comintzare dae s'època nuraghesa, cando sos sardos fiant lìberos, e si podet sighire cun s'opositzione de sos sardos a sas vàrias dominatziones: fenìcio-pùnica e romana. De ammentare sa rebellione de Amsìcora contra a sos romanos in su 215 a pustis de Cristos.
S'àtera època de grandu importu est su perìodu giudicale cando si sunt criados in Sardigna sos regnos indipendentes de Casteddu, Arborea, Logudoro e Gaddura.
Àteras datas imbetzes chi lìmitant s'autonomia de sos Sardos sunt:
su 1323, chi signat s'arribu de sos aragonesos in Sardigna e dae tando sos sardos intrant in s'istòria ibèrica;
su 1410, annu in su cale finit s'antigu giudicadu de Arborea e si mudat in Marchesadu de Aristanis;
su 1478 cando Lenardu Alagon benit bintu in sa batalla de Macumere dae sos aragonesos e cun issu si nche morit de su totu su visu de sa libertade giudicale antiga.
Dae tando in susu s'idea autonomìstica s'at a esprìmere in intro sos Parlamentos, prima de totus chirca•nde de sardinizare sos istitutos de guvernu, in totus sos annos de dominatzione ispagnola.
Sos murrutzos sunt sighidos puru a pustis su 1713, cando sa Sardigna in su Tratadu de Utrech passat a s'Àustria, dae sa cale, gràtzias a su Tratadu de Londra, arribbat a èssere tzedia a Vitòriu Amedeu II° de Savòia cun su cale comintzat s'istòria de su Regnu de Sardigna.