MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Sas cunditziones de sos Sardos: pacos, pòveros e tassados

Tessidura

Peus sorte non podiat capitare a sos sardos!
Difatis su regnu piemontesu fiat tra sos prus a segus in Europa, si podet cumprèndere dae sa polìtica semper uguales, chene ideas de cambiamentu e dae sa mancàntzia de una vera polìtica culturale, antzis, mesche sos res de fine sèculu fiant contràrios a sas ideas novas e a sa cultura in gènere.

S'ùnicu atu chi b'est istadu est a nche abolire, de facto, s'ùnica istitutzione sarda chi rapresentaiat s'autonomia, sos Istamentos, chi non sunt istados mai prus cunvocados e duncas est comente chi no esserent esìstidos prus. Imbetzes sa Sardigna teniat bisòngiu de àteras curas pro li cambiare cara, ca sas cunditziones econòmicas fiant gasi graves chi bisongiaiat de intervènnere pro sanare sas pragas e fiat in cunditziones gasi pesantes chi non podiat aguantare nen sas medas tassas nen sos interessos de su re, chi si la cheriat ispurpare semper de prus.
In su 1728 in Sardigna bi fiant a fùrriu de 310 mìgia abitantes e de custos 16 mìgia istaiant in sa capitale, Casteddu.
Bi fiant tretos mannos de terrinu ispopulados de su totu, sas campagnas fiant chene colturas, gamas de berbeghes langias giraiant in sos sartos in cherta de pàschere e de mandigare. E chie teniat su coràgiu de coltivare sa terra o de parare bestiàmene ischende chi una parte manna de su chi introitaiat lu depiat versare a sos feudatàrios o a su re?
B'est tando de pensare chi su prus de sos feudatàrios non istaiant in Sardigna, ma fiant de foras e duncas su chi nche tiraiant dae massajos e pastores no abarraiat in Sardigna, ma si nche lu picaiant a aterue, a foras de s'ìsula.
Eco pro ite sa Sardigna fiat semper prus pòbera e malassortada.
Duncas parte manna de sa resa de massajos e pastores andaiat a custos feudatàrios de foras, inoghe abarraiat pagu e nudda e bisongiaiat de tènnere contu puru de sas tassas chi custos feudatàrios ghetaiant in prus a sos tzitadinos, comente sa tassa nòdida de su duca de s'Asinara chi est arribbadu a su puntu de fàghere pagare a sos massajos finas una tassa pro recuperare su trigu o òrgiu chi sos sòrighes nche li mandigaiant. In una situatzione gasi unu pensat chi bisongiaiat de intervènnere deretu cun un'atzione de su guvernu chi esseret miradu a organizare su traballu de massajos e pastores in modu diferente, bati•nde machinàrios noos e tècnicas modernas, chirca•nde de megiorare sas zonas de paules in modu de rèndere produtivos sos terrinos chi tando non daiant nudda, garantende sa sicu resa in sas campagnas in ue fiant meda frecuentes sas pragas de sa violèntzia, de sas bardanas e de sa delincuèntzia. Si depiant tando criare sas cunditziones pro ispostare mègius sas mertzes cun istradas prus bonas e prus frecuentes sia in intro sa Sardigna siat pro su cummèrtziu pro foras.
Diant èssere istados netzessàrios, in pagas paràulas, sèberos chi partiant dae sa connoschèntzia de sa situatzione reale de s'ìsula pro si propònnere de la cambiare, de la modificare ammegiorende sas cunditziones econòmicas generales.
Ma custu no est capitadu mai. Sos sardos non s'ant bidu cussa die bona!
Sos istòricos, discutende de sos perìodos de dominatzione piemontesa, distinghent tra unu primu perìodu, in su cale non s'est pròpiu bòrtidu cambiare nudda respetu a sa situatzione eredada dae sos ispagnolos, e unu segundu perìodu in su cale su guvernu piemontesu at ispintu pro un'organizatzione econòmica diferente e s'est faeddadu de "rifiorimento" chi depiat batire novidades mannas e bonas a sa Sardigna.
Ma sos istudiosos prus atentos ant fatu presente chi custu "rifiorimento" miraiat su prus a aumentare sas produtziones sardas pro sos interessos piemontesos e non pro bardare sos interessos de sos sardos.
Sas règulas fiant sas clàssicas de sa dominatzione coloniale e gasi s'est bidu chi puru in Sardigna sa potèntzia chi dominaiat at intesu su bisòngiu de mandare antis una polìtica pro su bene e sos interessos solu de su guvernu e de sas classes dirigentes suas, mancare chi b'esserent sos printzìpios de megiorare sos territòrios sutamissos cun polìticas mutias tando ratzionales e modernas.