Sos sardos parant fronte a sos frantzesos

Cala La Marmora

S'interesse de sa Frantza Rivolutzionària pro sa conchista de sa Sardigna at a ispìnghere sos Sardos in un'iscenàriu prus largu, chi non aiant pòdiu immaginare.

Custa atzione corale de reatzione contra sos frantzesos de su pòpulu sardu at a fàghere de una parte ammadurare sa cussèntzia de unu ruolu politicu-sotziale mai tentu, e de s'àtera, at a obligare sa polìtica internatzionale a cunsiderare sa presèntzia de unu sugetu nou, non prevididu in antis.
Su Guvernu de su Terrore de sa Repùblica frantzesa noa, pro s'impossessare de custa ìsula manna a su tzentru de su Mediterràneu, chi fiat ùtile a sos iscopos issoro, cun ddu potente flota atacaiat sa Sardigna, in su matessi tempus dae Nord e dae Sud. S'artu cumandu frantzesu, seguru de tènnere fortzas aici mannas, pensaiat ca sa populatzione, isceti a bìere s'ischieramentu e s'armamentu de sas naves, non aiat èssere tentu sa fortza de respòndere.
Ma comente s'oponiant sos Sardos? Custos avenimentos aiant bubbulicadu sos sentimentos prus profundos e provocadu emotziones in totu s'ìsula de su Capu de Susu a su Capu de Bàsciu, in s'ìnteri chi su re Vitòriu Amedeu III, chi si fiat alliadu a sos Prussianos e a sos Austrìacos, depiat suportare s'invasione de Nitza e de sa Savoja e non fiat in gradu de s'ocupare de sa Sardigna.
Sos Istamentos de su Regnum Sardiniae aiant reagidu detzidende de s'addobiare in assemblea - sena aspetare s'autorizatzione de su visurrei - a pustis 95 annos dae s'ùrtima cunvocatzione, pro s'initziativa de s'Istamentu Militare de acordu cun sos Istamentos Cresiàsticu e de Sa Reale Udièntzia.
Impare istabilirent de armare pro contu issoro 4000 militzianos, pagados su n prus dae s'Istamentu Cresiàsticu, de restaurare sos fortinos, sas turres de vedeta, in prus costrùere su forte de Santu Nàssiu in su coddu tra Calamosca e Sant'Elia, de calare a sa Dàrsena sas artillierias e istare a sa lerta cun trupas in totu su Golfu de Sos Ànghelos finas a su Màrgine Ruju e cuntrastare s'isbarcu in su Sulcis.
Cun entusiasmu e a sa lestra si arruolant voluntàrios de onni parte de s'ìsula. Medas si sunt distintos in sa difesa e tra tantos depemus numenare Girollamu Pitzolo e Bissente Sulis chi guidant dae una parte a s'àtera sos sordados.
Cun sas trupas frantzesas de su contrammiràlliu Latouche-Treville, lòmpidu dae Nàpoli su 21 de Nadale 1792, bi fiant giaco-binos e intelletuales aristocràticos chi aiant èssere sa màchina de sa propaganda.
S'8 de benatzu de su 1793 sos frantzesos conchistaiant s'ìsula de Santu Perdu. Filipu Buonarroti lòmpidu cun sa flota frantzesa isbarcat e subetu pigat initziativas polìticas, li càmbiat nùmene e la cramat "Ìsula de sa libertade", iscriet sa Costitutzione e faghet prantare s'àrbore de sa libertade. 
Cando però sos frantzesos passant a su Golfu de Pramas e tentant de isbarcare a Sant'Antiogu fallit s'ocupatzione de su Sulcis pro sa resistèntzia valoro-sa de sa populatzione.
Unu batallione de baranta sordados, isbarcados pro valutare su territòriu, benint ochidos de sete òmines a caddu chi si sacrìficant pro difèndere sas feminas chi traballaiant in sos campos.
Lòmpida sa flota in su Golfu de Casteddu, s'ammiràlliu L. J-F. Truguet pro impressionare e fàghere a tìmere sos sardos isparghet totu sa flota e faghet bìere cun cussa cantidade de naves sa diferèntzia de sas fortzas. A s'in crasi calat in mare una làntzia chi faghet isbarcare a sa Dàrsena, in ue bi fiat Filipu Buonaroti acumpangiadu dae trinta lantzeris cun Lucianu Bonaparte, su frade de Napoleone.
S'intentzione sua fiat de cumbìnchere sos sardos comente aiat fatu cun sa gente de s'ìsula de Santu Perdu, ma sas trupas sardas guidadas in cussu logu dae Bissente Sulis impedint s'isbarcu cun sos fusiles, tantu chi a pustis èsserent ochidu un'iscantu de sordados e un'ufitziale, sos frantzesos si nche torrant a sas naves.
Sa diferèntzia tra sas fortzas frantzesas e sas sardas fiat meda crara e su 27 de cabudanni s'ammiràlliu L.J-F. Truguet, fallidu su negotziadu a sa Dàrsena, cannonaiat a fortza Casteddu, ghetende sas ballas contras su Palàtziu Boil, chi ancora oe si podent bìdere incravadas.
In su mese de Freàrgiu sos frantzesos calant dae sas naves bator mitzas armados in sa plaja de Cuartu a su Màrgine Ruju pro lòmpere e picare a sas ispalas Casteddu e conchistare sas fortificatziones, ma sos militzianos (chi in cussa ocasione non ant mancadu de fortuna), a pustis chi nde ant ochidu una parte ddu s'ant custrintos a si nche torrare a mare e tentare de lòmpere a sas naves. In su mentres, dae totus sas forte sas, Calamosca, Lljuc, S.Elia, S. Nàssiu, sa Dàrsena respondiant a su fogu de sos imponentes velieros.
In cussu ierru sas tempestades furiosas aiant partetzipadu a aumentare sos dannos a sa flota frantzesa.
Su 24 de freàrgiu sos frantzesos non rinùntziant a atacare s'ìsula puru a Nord.
Su pianu fiat cussu de ocupare sa Sardigna dae su Capu de Susu pensende chi f essit prus fachile.
A pustis èssere passados s'istrintu de Bonifàtziu, puntant a s'isuledda de Sant'Istevene, guidados dae Colonna Cesari, cun issu bi fiat puru Napoleone Bonaparte, chi insandus fiat tenente de artillieria, e cumentzant a in cannonare sa Madalena, ma s'interventu coragiosu de Domìnigu Millelire custringhet sos frantzesos a si nche fuire.