Sos motos anti-piemontesos e sas chimbe dimandas

  • Stampa
Sos sordados de su visurrei presidiant sa presone su 29 abrile 1794i

Custos avenimentos si ponent comente unu momentu de rutura cun su noale passadu e cumentzat pro s'istòria de s'ìsula un'era noa.

S'atividade de sos Istamentos continu-aiat, cun sa partetzipatzione de totus sos tzetos sotziales cun meda entusiasmu, mustrende una classe dirigente chi assumaiat initziativas autònomas, pro s'influèntzia puru de sas ideas de sa Rivolutzione Frantzesa.
In Casteddu si fiat creadu unu movimentu riformadore, numenadu su partidu de sos "novadores", chi òbiat cambiamentos polìticos, sotziales e econòmicos.
Medas fiant sos tzìrculos, tra custos cussos chi fa-diant riferimentu a D. Simon e a G. M. Angioy.
Fiat nàschidu puru - a partire de su 1795 - su Giornale de Sardigna. Àteros personàgios de grandu importu fiant Pitzolo, Cabras, Pintor e Sulis.
Sos Istamentos detzidiant de rivendicare cambiamentos pro su Regnu, presentende a Vitòriu Amedeu III chimbe domandas, imbiadas cun una delegatzione cumposta dae sos rapresentantes de onni ramu de sos Istamentos e chi guidaiat Giro-lamu Pitzolo.
Cun custas dimandas si boliat: sa cunvocatzione de sas Cortes ogna deghe annos, su rispetu de sos privilègios, sa riserva de sos impiegos a sos natzionales sardos, unu Consìgiu de Istadu pro agiudare in su guvernu su Visurrei e - in ùrtimu - unu Ministèriu pro sos afares de Sardigna in su Parlamentu de Torinu, distacadu dae su Ministèriu de sa Gherra.
Sa risposta de su soberanu tardaiat a lòmpere e in sustàntzia a sa fine fiat negativa.
Custu cumportamentu de isconnoschèntzia de su soberanu aiat fatu iscopiare una rebellione in Casteddu, su 28 abrile de 1794 (s'emotzione), a pustis de s'impresonamentu de s'abogadu Cabras ( cunsideradu su capu de sa congiura) e de su ghèneru B. Pintor.
Immediatamente Efis Luisi Pintor organizaiat, partende dae Stampaxi, una rebellia de totu su pòpulu chi atacaiat su Casteddu, liberaiat Cabras e Pintor e faghiat presoneris totus sos 514 piemontesos impare cun su Visurrei e los imbarcaiat - sa dispidida de su 7 maju 1794 - pro su continente.
Dae custu momentu sa Reale Udièntzia pigaiat su guvernu de s'ìsula; custa atzione benit sighida dae Tàtari e dae s'Alighera. Sos sardos cun su "Manifestu de giustìfica" ispiegant a su soberanu comente fiant capitados sos fatos, mustra•nde sa fidelidade issoro a sa monarchia.