Pitzolo e Planargia assassinados

  • Stampa
Casteddu: su municìpiu betzu

Semus in su 1795 e su Piemonte, imbetzes de risòlvere s'intzidente polìticu, tentaiat de ispacare su fronte de sa rebellia donende càrrigas polìticas a sos emissàrios sardos chi fiant in su continente.

Si fiat in custu modu costituende unu partidu moderadu pro mediare cun sa Corona, presente su Visurrei nou Vivalda.
Pro Casteddu G. Pitzolo fiat istadu numenadu Intendente Generale, su marchesu Paliaccio de sa Planargia, Generale de sas Armas, pro Tàtari, Santucciu, Guvernadore e Reghente sa Reale Cantzelleria.
Custas càrrigas chi non fiant istadas aprovadas prima dae sos Istamentos, aiant creadu unu clima de suspetu, medas contrapositziones, finas in sas riuniones de sos grèmios e de sas parròchias de sos cuartieris de Casteddu, ma si concruiant su matessi cun sas votatziones de ratìfica. Ma sa situatzione oramai fiat meda difìtzile, tantu chi aiat portadu su ses e su binti duos de trìulas a su mortòriu de Pitzolo e de su Planargia.
A custu puntu sa figura de G. M. Angioy, giùighe de sa Reale Udièntzia, divenat sa garantzia pro su rinnovamentu de s'ìsula, essende puru s'esponente printzipale de sa currente democràtica.
Sas riformas istitutzionales non podiant isetare galu e si acumpàngiant oramai a s'esigèntzia de s'abolitzione de su feudalèsimu, cando su movimentu si fiat estèndidu a sas campagnas.