Sos Savoja s’istabilint in Casteddu

Casteddu, Ortu botànicu

Semus in unu perìodu chi sa nobilitade feudale aiat torradu a pigare su podere, in breve si fiat torradu a s'ancien régime cun su regime assolutu. Sa burghesia rinuntziaiat aici a ogni autonomia polìtica e a sa dignidade, atzetende sa cumpleta piemontesizatzione de sa sotziedade.

Su 3 de martzu de su 1799, su soberanu nou Càralu Manuelle IV si fiat istabilidu in Casteddu cando Napoleone aiat ocupadu su Piemonte.
Su 28 de austu cun un'atu solenne sa rapresentàntzia de sos Istamentos rinuntziaiat a sas chimbe dimandas.
Sa Corte si fiat istabilida in Casteddu fintzas a su 1815, aiat agatadu ospitalidade tra sos sardos, ricumpensados cun duas amnistias limitadas. Sos cambiamentos prus craros fiant istados sa cunsigna de sas càrrigas prus importantes a sos nòbiles piemontesos, a sos familiares de su soberanu in particulare.
Si fiat istabilida un'integratzione cun sa classe dirigente isulana, donende a custos nòbiles e a burghesos àteros incàrrigos, su prus a cussos chi si fiant distintos contra a s'Angioy. In custu modu sa distàntzia cun su perìodu passadu fiat istada bene signada.
Ma un'aspetu grave fiat ca totus custas càrrigas cunditzionant meda a beru s'economia de s'Istadu, fadende raddopiare su càrrigu fiscale a sa populatzione, sugeta a contributos istraordinàrios e a s'aumentu de sas ispesas militares, determinende unu deficit de bilàntziu tantu mannu de arribbare belle a sa bancarota: un'isterru de tres milliones contras sas intradas de unu millione e treghenta mìgia de liras sardas.
S'ambiente culturale fiat ligadu a su rituale de corte, finas su codinu intzipriadu fiat portadu cun rigore sende gasi su costùmene, chie non lu portaiat beniat cunsideradu unu giacobinu.
Podimus bene afirmare ca sa restauratzione - puru in Sardigna - fiat comintzada cun 15 annos de antìtzipu.