S’edade Neolìtica

S’edade Neolìtica

A fùrriu de deghe mìgia annos (10.000) in antis de Cristos, cumentzat una fase noa de tzivilidade chi si tzèrriat "Edade neolìtica" (est a nàrrere de sa pedra noa) e durat finas a su 3.200.

Custa definitzione est importante pro ite bolet nàrrere, su prus ma non solu, ca sa pedra chi traballaiat prima comente unu trastu non benit prus inchingiada ma enlisada.
S'òmine de custu perìodu est homo Sapiens Sapiens, chi pro sa biologia e pro sa fisionomia est meda sìmile a s'atuale, mentres in sa cultura at a fàghere medas progressos lestros. Su logu in ue s'isvilupat custu perìodu dd'agatamus serente a nois, est collocadu in una zona tzerriada "Sa mesuluna fèrtile", tra su Mare Ruju, su Golfu Pèrsicu e su Mediterràneu; prus a illargo is pranuras tra sos rios In-do e Gange, in Europa e in Àfrica in sa zona de sas forestas mannas e in s'Amèrica Meridionale.
S'àteru elementu importante chi at modificadu sa manera de bìvere est istada sa coltivatzione de sos vegetales, favorida dae s'isvilupu de sos istrumentos tecnològicos (marras, farches, piste-ddos, mortajos, molas), ma puru costruende silos pro allogare sa regorta de sos laores.
In prus s'agiunghet s'allevamentu de sos animales. S'òmine iscoberit ca si podet serbire de s'agiudu de àteros animales comente sos canes, sos caddos e sos cameddos.
Totus custas atividades fiant istadas favoridas dae unu cambiamentu climàticu de grandu importu: sa fine  de sa IV Era Glàtziale.