Sos òmines diveniant istantziales e prus sedentàrios

Sos òmines diveniant istantziales e prus sedentàrios

Cumentzant gosi a nàschere sas primas tzitades. S'urbanizatzione prus antiga pare chi siat Gèrico, in Mesopotàmia 8350 annos in antis de Cristos e Cata l Hüjük in su 6700 annos in antis de Cristos. 
No est difìtzile cumprèndere ca insandus sunt cumentzadas sas diferèntzias sotziales, cun unu capu e unu consìgiu, pro controllare sa produtzione e sa distributzione.

Cumentzat puru s'edilìtzia fata de matones de làdriu, ma ancora sena istradas. A custu puntu cumentzant puru sas primas atividades de sos cummertziantes e de sos satzerdotes e si diferèntziant sos capos militares pro risòlvere cunflitos internos e esternos.
Sa gherra cumparit! Sa difesa cumentzat a èssere afidada a sa costrutzione de muros. Tenimus rastros de sos muros de Gèrico, ma puru de sos fogos pro distrùere tzitades. Ma sa gherra cumentzat puru cando sa populatzione aumentat e sas atividades econòmicas non sunt bastantes pro soddisfare a totus e si chircat de s'impossessare de sas iscortas de àteras comunidades. 
Depemus nàrrere ca s'isvilupu tecnològicu no agatat interrutzione e in su 6.500 in antis de Cristos si realizant sos ogetos in tzeràmica, traballende sa terra ruja e cota a su fogu. Cun su tòrniu tando nde podiant fàghere una cantidade prus manna e prus allestre. In custu perìodu si fiat isvilupada puru s'atividade tèssile (cun fibras de lino, cotone e àteras, chi aiant sostituidu sas peddes cosias e fiant prus ligeras). Si moviant dae unu logu a s'àteru cun zàteras in sos rios e cun naves in mare. Depemus lòmpere a su 4.000  innantis de Cristos cando cumparint sos primos carros cun sas rodas.
Sos primos manufatos de ràmene portant sa data de 7.000 annos in antis de Cristos, ma fiant ogetos pagu importantes. Arribbamus a su 4.000 in antis de Cristos, pro resèssere a fùndere su brunzu ( chi est unu metallu de rame e istagnu).
A pustis benit su ferru chi si podet fùndere a temperaduras prus elevadas. Su passàgiu dae unu metallu a un'àteru signat unu momentu meda importante, pro ite istabilit su passàgiu de suprematzia de unu pòpulu a pitzus de un'àteru, ma indicat puru ca serbint pesonas prus ispetzialistas, pro ite cumprendet diversas fases de unu protzessu produtivu: su traballu in minera, s'estratzione de su metallu dae su minerale, sa fusione, su cummèrtziu. Est aici chi naschent àteras professiones chi no sunt solu cussas de massajos e pastores.
Semus lòmpidos a un'istrutura sotziale meda cambiada, cun un'economia de iscàmbiu e a sa divisione de su traballu.
Depimus puru nàrrere ca si in s'edade paleolìtica sas timorias de sos òmines si esprimiant cun una ritualidade magico-simbòlica e s'arte si esprimiat decorende sos muros cun animales, dantzas, matas, e frores, ma su prus cun sa cursa e sa dantza. Immoi pro sa timoria de pèrdere su chi ant conchistadu sos òmines invocant sa divinidade, sa Madre Terra, sìmbulu de sa fertilidade e divinidades maschiles, chi tenent corpu de òmine e conca de toros. A issos si bortant cun pregheras e sacrifìtzios costruende tèmpios in su"Bighinu Oriente", mentres in s'Europa Otzidentale est meda praticadu su cultu de sos mortos e àteros chi ant portadu a fraigare cun blocos de perda monumentos, tzerriados "tèmpios megalìticos".