Sas emigratziones indoeuropeas

Sas emigratziones indoeuropeas

Sos pòpulos Indoeuropeos, partende dae s'Àsia, a sa fine de su III millènniu in antis de Cristos finas a su I millènniu (3200/ 2000), si fiant mòvidos cun vàrias undadas migratòrias, diretos a su Mediterràneu, forsis pro motivos demogràficos, forsis pro carestias.

No fiant una comunidade omogènea, ma tribùs diversas tra in-soros pro costùmenes e tzivilidades, puru teniant in comunu una cosa: una limba, meda sìmile.
Custas emigratziones teniant bator diretziones.
Sa prima si dirigiat a s'Artipranu irànicu. Cassitas e E lamitas in su territòriu de s'Iran ant a divenire "Mèdios" e "Persianos", e "Arya" in sa badde de s'Indo.
Sa segunda si istabiliat in cussa chi benit tzerriadu " Vicino Oriente", est a nàrrere in s'Àsia Minore o Penìsula de s'Anatòlia, custos sunt sos Khattos. Sos Sumeros si fiant sistemados in sa Bàscia Mesopotàmia, mentres sos Hurritas si fiant aposentados in s'Arta Mesopotàmia fintzas a su Mare Ruju e a su Mare Càspiu e ant a divenire "Ittitas, Hurritas, Cassitas, Frìgios e Lìdios.
Sa tertza at a lòmpere a sa Penìsula Balcànica, s'Egeu e una parte de Àsia Minore e ant a donare su printzìpiu a su pòpulu "Ellènicu"(Grecu).
Sa cuarta at arribbare in sa Penìsula itàlica e at a èssere s'istripe capassa de dominare sa Penìsula. Cun custa subra positzione de pòpulos dae unu continente a s'àteru s'ant a rimes-colare sos caràteres somàticos, ètnicos e linguìsticos.
In ghìriu a a su 2000 in antis de Cristos un'undada migratòria noa de Indoeuropeos fiant calados. Ma cando 800 annos a pustis nde calaiat un'undada noa de Indoeuropeos chi lompiat dae sos Balcanos, at a causare sa distrutzione de totus sos elementos de cussa tzivilidade, mescamente sos palatzos imponentes e impare su sistema polìticu de su "Vicino Oriente". Cun sa prima undada, sa de su 2000 in antis de Cristos, tenimus su passàgiu dae s'Edade de s'Antigu a su Mèdiu Brunzu, cun sa segunda, in su 1200 in antis de Cristos, dae s'Edade de Brunzu a s'Edade de su Ferru". De sos pòpulos Indoeuropeos chi fiant penetrados in su Mediterràneu bi fiant sos Hititas, sos Fìgios e sos Filisteos chi si fiant sistemados in Palestina; mentres sos Dore s nche aiant invàdidu sa Grètzia.