Frìgios e Lìdios

  • Stampa
Frìgios e Lìdios

Frìgios e Lìdios (fiant "pòpulos de su mare) ant a sighire, comente eredes, sos I titas mantenende sa suprematzia a pustis esseret, in su 1200 in antis de Cristos, provocadu su crollo de s'Imperu Itita.

Sa capitale fiat Gòrdio. In su 620 in antis de Cristos sos Lìdios aiant conchistadu su territòriu e a pustis, in su 546 in antis de Cristos, sos Persianos ddu s'aiant inserrados.
Su rennu de sa Lìdia, traessada dae sos rios Ermo, Meandro e Caisto, teniat pro capitale Sardi, fiat suta sa dinastia de sos Eràclides dae su XII a su VII sèculu in antis de Cristos, e a pustis cun sa de sos Mermnadi, fundada dae Gige, chi aiat conchistadu sa Troade e tentadu sa conchista de sas colònias iònicas.
Bi fiant istados iscontros tra Lìdios e Mèdios, ma Cresu fiat renèssidu a assugetare sas tzitades iònicas, divenende proverbiale pro sa richesa cun sas indùstrias e su cummèrtziu flòridu.
Fiat meda àbile in sas relatziones tentas cun dd'una generosidade onorada, e oferiat protetzione a sos tèmpios e a personàgios illustres. Fiat istadu bintu dae Ciru, s'imperadore de sa Pèrsia.

S'economia

S'economia fiat frorida pro sos tràficos intensos de sas carovanas in sas bias e pro sas cunditziones de traballu disciplinadu dae una bona legislatzione.
Si pensat chi aiant imbentadu su còniu de istadu pro sas manetas metàllicas, in logu de sos lingotos graes e non fachiles a cunservare,  e custu aiat fatzilitadu s'iscàmbiu e su cummèrtziu.
Sas mineras de oro sunt famadas in sa legenda de su re Mida. Cresu aiat coniadu sas primas manetas de oro, a primìtziu fiant però de elettro, sa lega de oro e prata.