MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Sas emigratziones de sos Se-mitas

sos Semitas

A sa metade de su III millènniu in antis de Cristos, a primìtzios de s'edade de su brunzu passende dae sa Penìsula àraba, intrant in Mesopotàmia sos Se-mitas, chi pro abilesa cumentzant a si sistemare in totu sa "mesuluna fèrtile" finas a s'Etiòpia. Sos pòpulos Se-mitas sunt: Babilonesos, Arreos, Armenos, Cananeos, Ebreos, Fenìtzios, àrabos.

Sos  Sumeros

Sos Sumeros fiant una populatzione chi si fiat istantziada in sa Mesopotàmia meridionale, acanta a su Gulfu Persicu giai de su 3000 in antis de Cristos, isvilupende una tzivilidade meda avantzada. Lu podimus nàrrere pro sos documentos iscritos. Sa istrutura de s'istadu fiat organizadu in "tzitade-istadu" chi teniant autonomia e indipendèntzia, e no unitàriu comente su de s'Egitu. Unu prìntzipe, tzerriadu Ensi, guvernaiat sa tzitade-istadu, e capitaiat chi s'identificaiat cun su "lugal", su re-sacerdote.
In su 2500 in antis de Cristos Umma, Uruk e Ur fiant tzitades chi biviant in paghe. A pustis, riunias, ant a formare un'istadu unitàriu, chi at a èssere de sos Acaddes, chi aiant realizadu unu regnu meda ampru (Mesopotàmia , Elam, Sìria e medas regiones de Àsia Minore). Sa capitale, Akkadu, duraiat pro duos sèculos, cando sos Guteos ddu s'aiant bintos. Custu potere fiat duradu pagu e sos soberanos de Ur, lòmpidos a su podere cuntzediant unu còditze de lees, ancora oe apretziadu pro èssere meda avantzadu.Cun un'invasione noa sos Sumeros, chi beniant dae sa Sìria e dae su Lìbanu (Otzidente), istruncant sa tzivilidade de sos Sumeros in su 2000 in antis de Cristos.

Sos Babilonesos

Tra sos invasores noos si afirmaiant sos Babilonesos (dae su nòmine de sa capitale) chi erèditant totu sa tzivilidade. Suta sa guida de Hammurabi, in su 1700 in antis de Cristos, si format s'Imperu Babilonesu, ampru cantu su primu, chi at a durare ancora duos sèculos in prosperidade. Puru Hammurabi at a promulgare unu còditze, espressione de grandu echilìbriu, sapièntzia e umanidade. Fiat renèssidu a resùmere sas duas culturas, sa Sumèrica, sa Semìtica e sas mino-rantzas in unu pòpulu ùnicu. Custa unificatzione riguardaiat finas sa religione cun su cultu de Marduk (su deus de s'agricultura). S'unione linguìstica l'aiat fata cun sa limba de sos Acaddes (fiat sa limba sua materna) comente limba ufitziale e su sumèricu pro sas pràticas religiosas.
In su 1530 in antis de Cristos sos I titas pigant su podere e in su Mèdiu Tigri si afirmant sos As-siros a supra totus in su XIII sèculu in antis de Cristos.

Sos  As-siros

Sos As-siros fiant unu pòpulu ruzu e meda gherreri, preferiant su pastoriu e sa gherra.
Su territòriu assugetadu, meda ampru, andaiat dae su Mare Nieddu a su Mediterràneu, ma sa crudeltade, sos disterros, sas istrages aiat generadu meda in presse sa rebellione de sos pòpulos. In su 745 in antis de Cristos sa capitale Ninive contaiat cua·si 100.000 abitantes. Tentant s'invasione de s'Egitu, ma comintzat sa decadèntzia e, in su 612 in antis de Cristos, sos Mèdios nde decretant sa fine.

Sos  Caldeos

Sos Caldeos de istripe se-mita chi prove-niant dae s'Aràbia cun Nabucodonosor r agiunghiant una grandu potèntzia; in su 605 tentant s'espansione, binchent sos Egitzianos, òcupant sa Palestina e de-portant su pòpulu, òcupant sa Sìria e Tiro, ma in su 539 in antis de Cristos sos Persianos ddu s'inserrant in s'Imperu issoro.

Tzivilidade  e  cultura

Est istadu unu pòpulu cun una tzivilidade manna: at creadu in literadura poemas còsmicos e su poema de Gilgamesh; in medi-china fiat meda avantzadu; cun s'astronomia, geometria, aritmètica indagat sos astros, sa divisione de s'annu in deghe meses, su mese in chidas, is chidas in dies e sa die partzida in deghe oras, s'ora in 60 minutos, minutos primos e minutos segundos.
Semper issoro est sa divisione de su chircu in 360 grados, sas bator operatziones, s'artziada a potèntzia, sas ecuatziones, s'estratzione de sa raighina cuadra, sa misuratzione de s'àrea e de su volùmene.
In s'arte fiant costruidores de muros poderosos, turres, giardinos pènsiles, costruidores de matones, isculturas. Importantes sos acuedotos, s'irrigatzione, artesania de tzeràmicas, metallos, avòrios e mobìlia.
Sos As-siros aiant intentadu sa costrutzione de s'arcu in muradura e de sa bòveda, torrada a isvilupare a pustis dae sos romanos.

Sa  sotziedade

Sa  sotziedade fiat bene organizada e articulada, tendiat a sa posteridade e a s'ecuidade. Sos Sumeros fiant mono-gamicos, su cuntratu matrimoniale garantiat sa fèmina chi teniat visibilidade e rispetu.

S'economia

S'usu de sa roda, sa contabilidade e s'iscritura cun sas àteras connoschèntzias fiant a sa base de s'economia. Ischiant guvernare s'abba pro s'irrigatzione a favore de un'agricultura produtiva meda vària. S'allevamentu de su bestiàmene fiat meda avantzadu. In s'artesania teniant cumpetèntzias mannas e traballaiant cun ddu-nu sistema organizadu sìmile a s'industrializatzione.
Su cummèrtziu internu e esternu fiat meda isvilupadu e articuladu. Si serbiant de unu sistema bancàriu, fa-diant sa contabilidade meda pretzisa e organizaiant sos bilàntzios.