Sa pòlis greca o tzitade-istadu

A partire dae su VIII sèculu in antis de Cristos, cun sa fine de sos "sèculos iscuros", cumentzat in Grètzia unu perìodu de largu isvilupu cun s'aumentu de sas corturas e de sa populatzione

A partire dae su VIII sèculu in antis de Cristos, cun sa fine de sos "sèculos iscuros", cumentzat in Grètzia unu perìodu de largu isvilupu cun s'aumentu de sas corturas e de sa populatzione.

A sa  guida  fiant sos propietàrios de terra chi si fiant organizados in una forma de comunidade, dae issos nomenada "pòlis" chi - si puru non pretzisamente - signìficat "Tzitade-Istadu".
Custas tzitades o pòlies fiant cumpostas de tres partes: sa tzitade arta, " s'Acròpoli", in ue fiant sos tèmpios cun  sos palatzos pùblicos, sa tzitade bàscia, tzerriada ásty, totu sa parte ocupada dae sas abitatziones a giru de s'agorà, e in sa chìrchia prus esterna continu-aiat sa chòra, est a nàrrere su sartu fèrtile coltivadu, e prus a illargo sa terras pro su pàsculu.
In Grètzia su faeddu pòlis currispondiat non a unu logu pretzisu, ma a sa polìtica, chi fiat cumposta dae sa tropa de sos tzitadinos chi partetzipaiant a su guvernu de una comunidade indipendente e pro custu motivu tzerriada Istadu.
Eco chi podimus cumprèndere sas diversidades tra sas pòlies, sia chi f essint  tzitades de sa costa sia chi f essint tzitades de sas ìsulas iònicas, sia de s'internu.
Atene fiat una pòlis formada de un'unione de diversas biddas e cumprendiat sa pranura manna de s'At-tica. Isparta, a su contràriu, non teniat uno tzentru urbanu in su sensu clàssicu, proite totus sos abitantes biviant in biddas ispartzinadas.
A primìtzios fiant cunsiderados tzitadinos solu sos òmines mannos  chi de diritu partetzipaiant a sas assembleas generales, sas ekklesìas e solu sos áristoi, sos aristocràticos possessores de terrenu chi teniant sas càrrigas pùblicas cun autoridade. Asseguraiant puru sa difesa de sa pòlis, su controllu polìticu e econòmicu e sa giustìtzia pro ite fiant sos chi teniant  su diritu "consuetudinàriu", trasmìtidu a boghe dae babbu in fìgiu.
A pustis, in calicuna pòlis, su pòpulu fiat ammìtidu a partetzipare a sa vida de s'Istadu generende sos guvernos democràticos. In cussu perìodu non bi fiat "paridade" de totus sos tzitadinos, fiant cuntemplados sa serbidura e sos ischi-avos. Mancu sas fèminas teniant diritos polìticos, ma solu sos òmines.