Sa potèntzia de sos Etruscos in sa màssima espansione

Sa potèntzia de sos Etruscos in sa màssima espansione

Sos Etruscos sunt famados pro sa tzivilidade urbana chi biet s'orìgine in su territòriu tra sos rios Arnu e Tèvere, su primu a nord (in Toscana), su segundu a sud (s'artu Làtziu).

Sas tzitades de s'Etrùria o Tùscia (aici nomenadas de sos romanos) beniant costrùidas subra alturas, ca sas pranuras fiant in-festadas dae sa malària, a pagu distàntzia dae su mare e mai in sa costa, pro ite pagos fiant sos portos naturales. Meda ricu fiat s'allevamentu de su bestiàmene su prus boes e s'agricultura in sos coddos chi aumentaiat cun sas bonìficas de sas pranuras.
Ma sa richesa de sos  Etruscos fiat rapresentada de s'abbundàntzia de sos metallos chi possediant: istàniu, ràmene,  prata e ferru, bastante pro sas netzessidades internas e pro sos iscàmbios. S'estratzione, sa trasformatzione de custos metallos, in su s'VIII sèculu, fiant a fundamentu de s'economia issoro, e ddu su favoriant in sas relatziones de cummèrtziu, s'in prus cun Fenìtzios e Grecos, custos portaiant sos produtos issoro, mentres sos Fenìtzios chircaiant s'istàniu pro fàghere su brunzu finas in Ispagna e in Inghilterra.
Ma cando su brunzu fiat istadu superadu dae su ferru, s'Etrùria podiat contare in s'ìsula d'Elba, rica de custu minerale, tantu chi fiat famada comente Aithalía (territòriu nieddu pro su foddine) chi insandus puru incuinaiat.
Sos Etruscos in su V sèculu, però, portaiant su minerale a Populònia chi fiat divenida su tzentru siderùrgicu prus nòdidu de sa penìsula italiana. Usaiant forros pro sa combustione forrados dae matones refratàrios a dòpiu fundu pro creare su vapore e dae sa pirite cun su carbone beniat  libberadu su ràmene.
Sa tecnologia de cussos tempos generaiat  scartos e resìduos  de fusione ancora ricos de produtu tantu chi s'indùstria moderna ddu at pòrtzios impreare ancora. S'Etrùria cun su ferru mantenet galu sa suprematzia sinu a su sèculu a pustis de Cristos. Sas òperas chi nos sunt abarradas testimòniant sa rafinade-sa de s'atividade de s'artesania in brunzu, prata e oro.