Sa cumparsa de Roma in s’iscena polìtica

  • Stampa
Sa cumparsa de Roma in s’iscena polìtica

Tra su VII e VI sèculu in antis de Cristos sos Etruscos s'ispinghent in un'espansione versu nord  in diretzione de sa pranura padana (a Mantu a) e a sud in su Làtziu (a Veio) fintzas a su Tèvere, cando in s'àtera parte si fiat afirmende Roma, e lompiant finas a Ca pua in  Campània.

Ma in su V sèculu  in antis de Cristos pro sos Etruscos cumentzat sa decadèntzia.
In su 474 benint bintos a Cuma dae sos Siracusanos, e a nord sunt sighidos dae sos Celtos chi avantzant in sa pranura Padana, mentres Roma, a pustis chi si fiat liberada dae sos res de dinastia etrusca chi l'aiant guvernada in su VI sèculu, cumentzat una lenta ma costante espansione.
Sas tzitades-istadu de s'Etrùria guvernadas dae unu sistema aristocràticu fiant, comente sas poléis grecas, orgolliosas de sa pròpia autonomia, ma rispetu a sas grecas fiant però a collegadas in una liga religiosa tzerriada dode-càpoli. Famìlias potentes controllaiant una cantidade manna de dipendentes, ma su prus de sa populatzione non teniant diritos polìticos, fiant massajos in semilibertade o serbos chi traballaiant in sas campagnas, mineras e ofitzinas.
Su prestìgiu e su lussu fiant meda apretziados, fintzas sas necròpolis s'ispiraiant a s'arte e a sa magnifitzèntzia. Su divinamentu fiat un'arte praticada finas dae sas fèminas aristocràticas chi manteniant una cunditzione de rispetu e reconnoschimentu.