Isparta unu modellu diversu de pòlis

Isparta unu modellu diversu de pòlis

Sa tzitade de Isparta fiat posta in sa La-cònia a sud de su Peloponnesu.
In su pianu polìticu e sotziale at semper rapresentadu unu casu singulare, ligada a su mìticu legisladore Licurgu.

In su VII sèculu in antis de Cristos teniat una divisione sotziale de sa populatzione meda chìdrina, in ue sa màssima importàntzia fiat de sos tzitadinos-oplitas.
Isparta-nos fiant totus sos abitantes de s'istadu, cumpresu sos Perìecios chi sunt cussos chi biviant a largu dae sa pòlis, non teniant diritos polìticos, ma fiant lìeros massajos, artesanos, cummertziantes e in s'esèrtzitu teniant una positzione de segundu pianu.
Sos Ilotas fiant sos bintos chi fiant istados privados de sos diritos e redùsidos a sa cunditzione de "serbos de s'istadu" pro traballare sa terra.
Sos Spartiatos fiant sos tzitadinos de deretu prenu, est a nàrrere sos "Uguales". Fiant sos òmines chi aiant superadu sos trinta annos e podiant votare in s'Apella e difendiant cun sas armas sa pòlis totu sa vida.
S'educatzione de sa fèmina fiat funtzionale a s'istadu. Fèminas, istràngios e ischi-avos no teniant diritos polìticos. Sos isparta-nos no si fiant impignados in conchistas pro ite depiant mantènnere sa situatzione istàbile e suta controllu a s'internu.