Sa religione e su cultu

Sa religione e su cultu

Sa religiosidade greca, meda dis-tante dae sa nostra, fiat profunda, politeista e antropomorfa. S'Olimpu fiat su pantheon de una famìlia manna de divinidades. Cumentzamus a las connòschere in s'Iliade de Omeru e in sa Teogonia de Esìodo.

Sos Grecos impreant de religiosidade onni momentu de sa vida issoro. Medas sunt sos tèmpios edificados e dedicados a totus sas divinidades. Oe podimus ancora apretziare sa grandiosidade artìsticas de custas costrutziones chi testimòniant su raportu cun su divinu.
A sos deos, sos Grecos dimandaiant s'amistade, cun ofertas e sacrifìtzios, protetzione, salude, onore, in tempus de paghe, e sa "propi-tziatzione" de sa vitòria fintzas a s'agiudu issoro pighende sas partes in tempus de gherra. Pro gustu interrogaiant s'indovinu in sos signos premo-nidores e gosi pòdere antitzipare sos pronòsticos.
Meda sèriu fiat su cultu de sas divinidades domèsticas, sos "lares", tzelebrados in una zona sacra de sa domo. Custa cultura signat sa continuidade de sa famìlia comente ereu, chi beniat coltivadu cun cumportamentos virtuosos e isvilupaiat sa "pìetas" filiale, un'àteru valore de coesione fundamentale.
Afiancu de sa religiosidade pùblica bi fiat puru cussa "mistèrica", sighida puru de sas fèminas e de sos ischi-avos. Cun sos mistèrios sa pesona chircaiat de soddisfare su bisòngiu de ispiritualidade prus profunda e aspiraiat a una vida biada a pustis sa morte. Sa morte e sa nàschida fiant paragonadas a su graneddu de trigu chi morit pro faghe nàschere s'ispiga. Sa rinàschida podet imbènnere cun ritos cumplessos de purificatzione.
Puru sos "ritos dionisìacos", chi pro mesu de sa "is frenadura" tendiant a fàghere pèrdere sa pròpia identidade e irruje-re in sa potèntzia de Diòniso (deus de su binu), pro torrare a nàschere in un'àtera vida purificada dae sas culpas.