Sistemas polìticos e risorsas econòmicas

  • Stampa
Sistemas polìticos e risorsas econòmicas

S'ARISTOCRATZIA

Àristoi, bolet nàrrere "sos mègius", sos òmines prus balorosos, sos chi tenent areté (virtude) unidu a krátos (podere). Segundu Aristòtele custu faeddu indicat unu retzi-me polìticu in ue unu grupu restrintu de tzitadinos guvernat segundu giustìtzia pro s'interessu comunu. Su mèritu e su valore sunt a sa base de su sèberu pro custu sistema, ma in sa realidade istòrica si sunt distintos pro fàghere sos interessos de sa classe issoro.

S'OLIGARCHIA

Su faeddu grecu olígoi (pagos) cun su faeddu archè (guvernu) formant impare sa paràula "oligarchia" chi indicat una forma de guvernu polìticu, formada de pagos indivìduos rapresentantes de s'aristocratzia cummertziante chi guvernat sa comunidade.

SA DEMOCRATZIA

Sa paràula democratzia naschet in Grètzia (dèmos = pòpulu e kratòs = podere) e serbit pro definire sa forma de guvernu in ue su pòpulu tenet su podere.
In su V sèculu a.C. sa pòlis de Atene no solu at produidu unu sistema polìticu nou, ma finas una genia noa de tzitadinu ca tando sa vida polìtica beniat praticada no prus in sos tzìrculos de pagos potentes, ma suta sos ogros de totus, in sas Assembleas.
S'est criadu duncas unu modu nou de fàghere polìtica e de praticare sa polìtica e custu modu nou rechediat una tècnica ispetziale, sa de ischire a faeddare prima a sos àteros pro cumbìnchere su pùblicu de sas assembleas chi fiat mòbile e cambiaiat pàrrere in presse.
Su sistema democràticu ateniesu si basaiat in duos càrdines: cada tzitadinu teniat diritu de paràula in sas assembleas e in sos tribunales e uguales diritos giurìdicos.
Su sistema democràticu funtzionaiat cun una sèrie de protzedimentos chi richiamant un'impignu in sa realidade diversa dae su de una pòlis aristocràtica, e duncas si podet belle nàrrere chi èssere unu tzitadinu, pro una tzerta parte de sa populatzione, fiat unu mestieri, un'arte. E a picare parte a totus sas fases de sa vida tzivile fiat belle intesu comente un'òbligu e no solu unu diritu.E non si nch'est arribbadu a custu resurtadu in modu fàtzile, ma s'est dèpidu parare fronte a medas momentos crìticos.
E sa partetzipatzione a sa vida polìtica fiat diferente a segunda chi su tzitadinu esseret un'aristocràticu, ligadu a sos valores traditzionales, o unu democràticu capassu de dominare s'assemblea finas cando fiat bulluzada e capassu de guvernare sos umores de sa gente meda pagu sicura e chi però teniat in manos sa soverania.
A s'època s'òmine polìticu fiat definidu "demagogu" (chi cheret nàrrere chi conduiat su pòpulu) e depiat èssere in gradu cun sa fortza de sa paràula sua de cumbìnchere e guidare sos umores de su pùblicu.
De sa costitutzione de s'Istadu e de comente si depiat guvernare, nde ant faeddadu duos filòsofos grecos mannos: Platone e Aristòtele. Issos ant tratadu de genias diferentes de democratzia: basadas in su printzìpiu de sa paridade tra sos tzitadinos, in su printzìpiu chi totus a borta a borta depent picare parte a su guvernu de sa pòlis, de sa netzessidade chi a guvernare siant sas lees.
In sa democratzia greca non pigaiant parte a sa vida polìtica sas fèminas, sos ischi-avos e sos furisteris, chi no faghiant parte de s'assemblea de sos tzitadinos. Duncas fiat una democratzia reduida.