Istrutura sotziale

  • Stampa
Strutura sotziali

Ma sa màchina de gherra fiat bene apogiada dae s'istrutura sotziale e dae sa moralidade tzìvica de sos romanos. A primìtziu sas  "gens" fiant a gregos de famìlias carrales patriarcales.

Su primu nòmine fiat su  "praenomen" o nòmine personale, su segundu fiat su "nomen", su de sa gens chi si trasmitiat de babbu in fìgiu, su tetzu, su "cognomen" indicaiat sa famìlia o su nomìngiu.

Sas fèminas nde teniant duos, su nomen (su gentìlitziu), su cognomen (su familiare). Pro distìnghere sas omonimias si serbiant de maior e minor o de prima, segunda, tertza. Onni gens controllaiat unu territòriu chi teniat unu capu, su princeps chi guvernaiat sos pater famìlias (sos capos famìlia). Bi fiant a pustis sos "clientes", òmines lìeros chi fiant de una gens, ma chi istabiliant unu patu de mùtua collaboratzione cun ddu nu capu de una gens, una genia de "protetore".
Sos clientes tenent còmpitos de agiudu cun sos tzeracos chi traballaiant in sos campos e cun su bestiàmene, votaiant in assembleas tzitadinas e in càmbiu teniant protetzione e agiudu econòmicu. Fiant règulas non iscritas ma consolidadas dae sas a regulas consuetudinàrias.
Duncas sa sotziedade fiat dividida in propietàrios cun meda patrimòniu, propietàrios cun patrimòniu inferiore, in no-proprietàrios e artesanos. Bi aiat puru sos nulla tenentes, sos proletàrios chi possediant comente richesa solu sos fìgios. Su motore a sa base de s'economia in s'istòria de Roma fiant sos ischi-avos.
S'istile de vida chi sa sotziedade oferiat a sa fèmina, amus a nàrrere su modellu, fiat una pesona assugetada prima a su babbu, tando a su maridu. Cando diveniat mama sa fèmina artziaiat de rangu in sa comunidade. Su pater famìlias fiat a capu de unu clan, pro ite sa famìlia fiat meda allargada e totus fiant a issu sutamissos e custu ruolu tzessaiat cun sa morte. Issu n di amministraiat sos benes e fiat puru su capu religiosu responsàbiles de sos cultos privados de sas famìlia.

.