S’edade de Giustinianu (482 – 565)

S’edade de Giustinianu (482 – 565)

Est cun Giustinianu chi s'Imperu arribbat a su màssimu. Custu imperadore, capassu e ambitziosu, aiat coltivadu siat s'amministratzione siat s'aspetu militare, apogiadu dae su grandu generale Belisàriu.

Impare aiant pòrtziu recuperare territòrios medas largos chi fiant de s'Imperu romanu de s'Otzidente.
Non mancaiat puru de gustu estèticu, abbellende sa tzitade e faghende fabbricare sa Basìlica de S. Sofia.
Ma su monumentu prus mannu fiat istadu su "Corpus Iuris Civilis", sa regorta integrale de totus sas lees romanas, chi at a restare pro totu su Mediuevu su prus importante testu de diritu.
A pustis de Giustinianu tenimus sa prevalèntzia de sa limba greca, chi at a divenire sa limba ufitziale a su postu de su latinu.
Pagu tempus a pustis, a càusa de sas pestilèntzias e de sa fortza de àteras populatziones at a pèrdere a un'a una, totus sas provìntzias, mancare chi essit tentu un'esèrtzitu mannu e forte.