S'espansione islàmica in su Mediterràneu e sas iscurtas barbarescas

S'espansione islàmica in su Mediterràneu e sas iscurtas barbarescas

In su mare Mediterràneu, sas ìsulas e sa penìsula italiana - tra su IX e su X sec. - fiant istadas sugetas a sa dominatzione de sos Saracinos.

Custos si fiant ispostados dae sas costas de s'Àfrica setentrionale e dae s'Ispagna, in ue si fiant istabilidos e aiant cuncùrridu a creare una tzivilidade e una cultura de meda importu. Isfrutaiant imbarcatziones lestras e meda adatas a custa genia de atividade chi beniat nomenada "gherra de cursa".
Est aici chi renessent a conchistare sa Sitzìlia dae s'annu 827 a su 1061, cando tando fiant calados in su Mediterràneu sos Normannos.
Si in Sitzìlia sos àrabos aiant donadu prova de bona amministratzione e de cultura, non podimus nàrrere ateretantu pro sa Sardigna e àteros territòrios de s'Itàlia fintzas in Roma e in Proventza.
In totus custos territòrios faghiant atacos e bardanas, lompende finas a Roma, in ue aiant assachigiadu sas crèsias de S. Perdu e de S. Pàulu.
Fiat istadu netzessàriu tando fabbricare in onni logu e mescamente in Sardigna turres e fortificatziones in sas costeras pro difèndere sas cosas e sa populatzione chi beniat fata cautiva e bèndida comente una mertze.
In custu perìodu ant a intervènnere sas potèntzias, comente sos Bizantinos e sas Repùblicas Marinaras Gènova e Pisa prima, e sos Ispagnolos a pustis. Custos ant a intervènnere siat cun sa "reconchista" e siat cun flotas adatas a sa luta contra a sos barbarescos, sos cales ant a sighire a atacare sas tzitades e sas biddas de sas costas finas a s'Otighentos comente est capitadu pro sa Sardigna.