Su Feudalèsimu

Su Feudalèsimu

Su feudalèsimu at rapresentadu su sistema econòmicu sotziale e polìticu de s'Europa medievale a partire dae su IX sèculu finas a sos sèculos XII e XIII.

Podimus duncas nàrrere ca su feudalèsimu est definidu mescamente dae su "possessu de sa terra".
Difatis in su pròpiu territòriu s'est acabidadu (subrapartu) una cantidade de diritos disvariados de diferente natura, a su puntu ca su cuntzetu de propiedade aiat cunsentidu, siat a su feudatàriu, siat, e mègius puru, a su re chi est su mere de totu, de pretèndere determinados servìtzios. Dae sa parte de su podere polìticu podimus nàrrere ca tenimus sa dis-integratzione, s'isfaghimentu de s'idea de s'Istadu e s'identificatzione de s'Istadu cun su re, in su sensu ca in sa pesona sua si cuntzentrat s'idea de s'Istadu cun su diritu pròpiu, portende a sa cunfusione de serbìssiu pùblicu e servìtziu privadu.
Su re est ligadu a sos "trustis" (a nàrrere, clientes o clientela), dae unu giuramentu de fidelidade de tipu personale, e custos si ligant cun giuramentu a sos chi dòminant e difendent.
Custu ligàmene si tzèrriat "vassallàgiu", ma cun su vassallàgiu si cumbinat su benefìtziu (sa cuntzessione de unu domìniu). Duncas, su vassallàgiu e su benefìtziu formant su "fèudu".
In sa gerarchia feudale complicada su segnore cuntzediat protetzione e assistèntzia a su vassallu, e custu ricambiaiat cun ubbidièntzia e servìtzios, comente su servìtziu militare personale e de sos dipendentes suos.
A bellu a bellu, sos ordinamentos feudales, fundados in un'economia serrada e "autàrchica", fiant istados derrutos, dae una parte dae s'afirmatzione de sas monarchias assolutas, dae s'àtera dae sa nàschida de sos Comunes, sas Crotzadas e sas riformas de sos monastèrios, su prus de sos cistercenses, e cun sas nàschida de sas tzitades in ue creschiat sa burghesia arrica e capassa.
Su sistema feudale fiat istadu istituidu in Itàlia su prus pro s'òpera de sos Francos chi aiant giai agatadu una prima forma de custu guvernu in su sistema "curtense" de sos Longobardos.
Càralu Mannu non cumentzat a nou custu sistema ma, podimus nare, ca l'aiat continuadu e perfetzionadu.