S'economia "curtense": unu sistema de economia naturale serrada

S'economia "curtense": unu sistema de economia naturale serrada

S'iscàmbiu econòmicu s'isboligaiat s'in prus in natura, mentres fiat meda limitadu s'iscàmbiu cummertziale cun su mundu de foras. Inintro a sa "curtis" fiat produidu su chi netzessitaiat a sos abitantes.

Podimus definire sa "curtis" comente  un'organismu  cumplessu agrìculu e industriale, protègidu dae muros fortificados e dae turres, seperadu dae sa campagna puru dae unu fossu (fossadu) prenu de abba.
Custa contestura cumplessa teniat in intro sa  parte "dominicia", riservada e bene protègida ancora dae muros e turritas, chi fiat de pertinèntzia solu de su segnore. Issu biviat in su "màstiu", unu palatzu mannu, una  fràbica sòlidu e articuladu, unu casteddu in intro a su casteddu. In intro a sa corte interna bi fiant  ofitzinas, laboratòrios artesanos, istallas, sa capella, sa turre pro su depòsitu de su trigu, sos locales pro sos òmines de sa guàrdia, su forru, su putzu.
A foras bi fit sa parte colònica, fata de buscos, pàstinos, pàsculos e campos coltivados, in ue sos colonos traballaiant pro su mere, chi lassaiat a issos unu cantu de terra pro su sustentamentu issoro.
Su traballu de sa terra fiat pesante pro colonos e "tzeracos de sa terra". S'alimentatzione puru fiat iscarsa e pòbera, bastante solu pro sa sussistèntzia.
Àteras pesonas bi fiant a sas dipendèntzias de su segnore, e fiant sos artesanos de àteros mestieris.
Ma totus teniant òbligos riguardu a su segnore: giorronadas de traballu, regalias e àteru, ma podiant gosare de sas atretzaduras de su mere, comente su molinu pro su trigu, s'òrgiu e pro s'olia, su forru pro su pane.
Pro totus custus fiant meda pesantes sos tributos, chi fiant rapresentados prima de totu dae sas "corvées", dae sos dàtzios e dae su "eribanno", su servìtziu militari obbligatòriu.
Su sistema "curtense" in Itàlia non si fiat  difùndiu in àteros territòrios pro ite bi fiat su pesu de  sas tzitades chi fiant medas e teniant un'importu mannu.