Sa die de sos inferiores

Sa die de sos inferiores

Su traballu de sos campos e su traballu de sos artesanos...

Su traballu de sos campos

In sos campos sa vida fiat meda pesante e non garantiat sa possibilidade de autonomia. S'organizatzione de sas persones comunas fiat ligada a sas regulas impostas dae su sistema giurisditzionale de su feudatàriu, chi, in pràtica, fiat su mere, sia chi f essint traballantes de sa terra sia chi f essint pastores.
Su tempus fiat signadu dae sa campana de sa crèsia, chi poniat òrdine in sos traballos e in sas esigèntzias personales dae su mangianu a su merie. Sas corvées, fiant sos òbligos chi sos vassallos depiant respetare pro su feudatàriu. Pro fàghere linna ocurriat s'autorizatzione, non si podiat andare a càssia ca sos buscos fiant de su feudatàriu. Su mandigare fiat meda sèmplitze e pagu cundidu, sa cantidade meda limitada. Carestias e pestilèntzias sutzediant cun frecuèntzia, sa prospetiva de vida meda bàscia, sa mortalidade de is pipios meda arta. Sa crèsia puru agiudaiat a regulare sa vida e teniat registros de nàschida, matrimònios e de morte.

Su traballu  de  sos  artesanos

Sos artesanos fiant prus apretziados, mescamente sos ferreris, sos mariscales, sos tessidores, sos traballantes de sa pedde, sos muradores, sos mastros de carros, sos mastros de preda. Custos ant a tènnere sa possibilidade de megiorare prus a luego sa cunditzione issoro arribende a sas tzitades e a s'organizare in grèmios pro s'ispetzializatzione de sas professiones e sa difesa de sos prètzios.