Sa gherra de sutzessione ispagnola

Sa gherra de sutzessione ispagnola

Cun sa gherra de sutzessione ispagnola sa Frantza est resessia a pònnere unu de sos prìntzipes suos comente re de Ispagna perdende però sos possessos in Cànada e isparende comente potèntzia marìtima.

S'Ispagna teniat re unu de sos Borbones, Filipu V, chi fiat resèssidu a mantènnere sa corona chi l'aiat lassadu su re Càralu II de Ispagna.
S'istadu manteniat s'imperu mannu de s'Amèrica, ma perdiat sos possessos in Europa, possessos chi andaiant a s'Àustria (francu sa Sitzìlia): sas Friandas, su Ducadu de Milanu, sa Sardigna, Nàpoli, s'Istadu de sos Presìdios (Orbetello e a fùrriu). Ma su prus s'Ispagna aiat pèrdidu su controllu de sos mares ca su Mediterràneu fiat controlladu dae s'Inghilterra e su matessi "s'assentu", su controllu de sa trata de sos negros.
A su duca de Savòia fiat andada sa Sitzìlia.
Ma sa chi a beru aiat bintu sa gherra de sutzessione ispagnola fiat s'Inghilterra chi aiat fatu in modu chi sas potèntzias europeas non s'esserent sighias a afortigare. Difatis at criadu tra una potèntzia e s'àtera, pro no las lassare crèschere, istados satèllites minores atzuddados e protetos dae issa: s'Olanda pro blocare s'Àustria, sa Prus sia e sa Baviera pro minimare sa fortza de s'imperadore, su regnu de su Piemonte chi separaiat sa Frantza dae s'Àustria.
Ma sa polìtica inglesa fiat de grandu importu ca, a parte chi fiat resessia a arribbare a un'echilìbriu tra sas potèntzias, aiat postu sas bases pro mantènnere interessos in medas partes comente a su Mediterràneu, su Cànada, dae ue oteniat sas pellitzas, su trigu e su linnàmene, e su monopòliu de s'assentu chi li donaiat una grandu richesa in sos cummèrtzios marìtimos.
E totu custu s'Inghilterra l'at pòdidu fàghere pro ca at semper puntadu a sos interessos de sa natzione e non de sa dinastia comente imbetzes ant fatu sas monarchias europeas.
In custos echilìbrios intraiat de nou puru su possessu de sa Sardigna chi dae su 1720 passaiat a su Piemonte e afortigaiat gosi su regnu de sos Savòias tra sa Frantza e s'Àustria chi teniat parte manna de s'Itàlia.
Duncas galu una borta sa Sardigna est mertze de iscàmbiu de grandu importu pro mantènnere sos echilìbrios de s'Europa e de su Mediterràneu faghende sos interessos de sas potèntzias europeas e non de su pòpulu sardu.