S’Illuminismu

  • Stampa
S’Illuminismu

In su XVIII sèculu una grandu undada de ideas noas, chi aiat pigadu su nòmine de Illuminismu, imbestiat totu s'Europa.

Custas ideas fiant naschias dae sos movimentos iscientìficos e ratzionalistas de su sèculu passadu. S'ispìritu de indàgine ratzionale non solu fiat intradu in  sas òperas de sos pensadores e de sos iscritores de su XVIII, ma aiat tentu conseguèntzias e influssos puru in sa polìtica. Pigat sas mossas dae sa crìtica radicale a sos valores, a sos modos consuetudinàrios, a sas istitutziones.
Su fenòmenu culturale aiat interessadu, chene distintzione peruna, sa generalidade de sos intelletuales, de sas sièntzias umanìsticas e iscientìficas, tantu chi aiat cumbintu puru medas monarcas europeos criende  su chi fiat numenadu "dispotismu illuminadu".
Custu ùrtimu movimentu polìticu a su cale si fiant ispirados sos soberanos teniat prègios e difetos. Prima de totu ocurret nàrrere chi aiat de seguru contribuidu a sa modernizatzione de sa sotziedade e de sos Istados, ma su lìmite fiat pròpiu chi custas lees non previdiant s'istrisinamentu cussente de sas classes sotziales e duncas non resessiant a intzidire veramente in s'istrutura de sa sotziedade. Sa fidàntzia in s'arresonamentu e su chìrriu crìticu de s'anàlisi de su passadu fiant sas bases de s'ideologia de sos pensadores e iscritores de custu perìodu. Pro numenare solu sos prus importantes chi ant influidu ponende sas bases, depimus regordare: Voltaire, Montesquieu, Diderot, D'Alambert, Rousseau.
S'ideale polìticu de custos pensadores fiat unu guvernu costitutzionale, cun òrganos consultivos. Meda de issoro ant tentu su ruolu de consigieris de soberanos assolutos e donant s'imprenta a medas riformas comente: s'abolitzione de s'iscravidade, s'èssere paris in antis a sa lee, sa tolleràntzia religiosa, sa redutzione de sos privilègios de sa nobilitade e de su cleru. Un'elementu comunu a custos soberanos fiat sa netzessidade de isfrutare sos pròpios territòrios in una forma econòmica chi esseret funtzionadu de prus; s'aumentu de sas intradas los aiat ispintos a riduire sos privilègios e s'esentzione de sas tassas. Totus custos motivos beniant giustificados cun sa "Ragion di Stato".
Sos ideales de s'Illuminismu fiant istados adotados in formas e mesuras diversas in sos vàrios istados de s'Europa. Bi fiant istados soberanos prus cumbintos e atentos, àteros la faghiant curtza, interessados a sos aspetos econòmicos o a nche bulliare sos gesuitas. In onni modu custas ideas ant costituidu sa base in Europa de un'ideale legislativu ratzionale e prus umanu chi at abarrare a fundamentu de sos guvernos liberales de su perìodu chi est sighidu.