Su Setighentos in Itàlia

Su Setighentos in Itàlia

Sa paghe de Utrecht, de su 1713, e su tratadu de Rastad, de su 1714, chi aiant concruidu sa Gherra de Sutzessione Ispagnola, aiant puru modificadu in profundidade sa configuratzione polìtica de s'Europa, ma in particulare aiant cunsentidu a s'Itàlia de truncare su protzessu de decadèntzia siat polìtica siat econòmica.

Custu cunflitu limitaiat sas pretesas de primore chi teniat sa Frantza, chi pro custu fiat in cuntrastu cun sas de s'Ispagna, a vantàgiu de sa dinastia de sos Asburgos, chi nche moiant a s'Ispagna sa Lombardia, Mantova, su Regnu de Nàpoli e sa Sardigna.
Vitòriu Amedeu II, duca de Savoja - pro s'ischieramentu anti frantzesu - aiat otènnidu sa Sitzìlia, su Monferratu e sa Lomellina. Ma a pustis sa gherra tra s'Àustria e s'Ispagna in su 1717/18, sos Savoja sunt custrintos a tzèdere sa Sitzìlia a s'Àustria in càmbiu de sa Sardigna.
Cumintzat gosi su Regnu de Sardigna, chi at a pòdere aumentare su territòriu cun su Risorgimentu.
Custu e àteros cambiamentos ant a permìtere a su "riformismu illuminista" de s'ispàrghere in s'Europa.
S'Itàlia, in sa segunda metade de su '700, atraessaiat unu perìodu de paghe chi at a favorire sa represa econòmica, s'aumentu de sa populatzione, cun sa formatzione de su tzetu mèdiu prus cultu e prus intraprendent e.
In custu modu sos intelletuales illuministas italianos ant a dimustrare s'impignu diretu a isòrvere sos problemas de sa vida polìtica, econòmica e sotziale, chirchende de partetzipare a sa modìfica de sas istruturas e sas funtziones de s'Istadu.
In sintonia cun su pessu càrdine de s'Illuminismu, de su valore de sa "resone", s'impignaiant a modificare sa realidade. Personàgios comente Genòvesi, Filangieri e Beccaria ant lassadu pàginas de grandu balia, riflessione e anàlisi. Ant contribuidu - cun sa propaganda - a rinnovare sa limba pro una cumpetèntzia comunicativa megiore.
Su cuntatu cun sa cultura europea - su prus in sas tzitades prus mannas Milanu, Firentze, Nàpoli - aiant benefitziadu de sas riformas prus orgànicas e avantzadas, ma in sa parte prus manna de s'Itàlia fiant abarradas sas pròpias istruturas. Non si depet iscaressi ca in sos ùrtimos deghènnios bi fiat istada un'undada re.azionària, chi aiat fatu torrare in segus sas isperàntzias de cambiamentu.