Sa Restauratzione in Europa

Sa Restauratzione in Europa

Su perìodu de sa Restauratzione comintzat cun su Cungressu de Vienna, chi s'est fatu tra su mese de cabudanni de su 1814 e su mese de làmpadas de su 1815.

Custu Cungressu est istadu cunvocadu pro ratificare sos cambiamentos chi fiant capitados in intro sos vàrios istados e pro tènnere contu de sas prospetivas pro su tempus benidore. Fiat netzessàriu a parare fronte a sa situatzione noa e chircare de pònnere un'òrdine nou in Europa e in foras a pustis sa fine de Napoleone. Sa cumplessa chistione italiana in custa situatzione est istada tratada comente unu problema europeu. In su Cungressu de Vienna s'est abbaloradu su printzìpiu de legitimidade e de s'echilìbriu, in base a su cale sas dinastias chi bi fiant prima de sa Rivolutzione de su 1789 aiant dèpidu torrare a guvernare in sos Istados issoro. In tale modu si criaiant sos raportos noos de fortza in Europa netzessàrios pro garantire un'echilìbriu europeu seguru e chi esseret duradu pro meda tempus (su printzìpiu de s'echilìbriu).
Sa Frantza, pro cussu, torraiat a sa positzione territoriale de prima de sa Rivolutzione, pighende unu sistema de sèberos adatos pro impedire chi s'esserent pòrtzios presentare àteros tentativos rivolutzionàrios. Sas potèntzias binchidoras ant mantesu su ruolu cunforma a s'importu chi aiant tentu in campu bèllicu. Sa chi at otènnidu risultados meda bonos fiat sa Gran Bretagna chi pro prima assumiat sa guida de su sistema econòmicu e polìticu europeu, afortigaiat sa positzione sua de suprematzia imperialista in sos territòrios coloniales e in sas bases navales ocupadas, siat in su Mediterràneu e siat in s'Atlànticu. S'influèntzia russa in s'Europa tzentrale beniat reconnota cun sa tzessione a su zar de su Ducadu de Varsàvia (sa Polònia). Sos Austrìacos illargaiant sos domìnios issoro e s'influèntzia in Itàlia cun s'agiunta de Venètzia, mentres sa Prùssia at comintzare a tènnere unu podere prus mannu.