S’Itàlia tra su 1830 e su 1840

  • Stampa

In Itàlia, in su 1831 - a pustis sos eventos frantzesos de su mese de trìulas de su 1830, chi aiant abertu s'istrada a su regnu de Luisi Filipu d'Orlèans - sunt iscopiados sos motos rivolutzionàrios e in particulare in sos Ducados de Modena e de Parma e in parte de sos territòrios de s'Istadu pontifitziu.

Sos patriotas italianos ant detzìdidu de essire a campu. Su tzentru de s'àrea rivolutzionària fiat Modena, sa capitale de su Ducadu de Frantziscu IV de Este, chi isperaiat de divenire soberanu de unu regnu de s'Itàlia tzentru setentrionale a ispesas su prus de sa Lombardia e de su Piemonte, e pro custu iscopu aiat tentu cuntatos cun elementos ligados a sa carboneria tra sos cales Erricu Misley e Ciro Menotti.
Menotti traballaiat a unu programma polìticu pro arribbare a s'indipendèntzia, s'unione e sa libertade de s'Itàlia, cun unu regime monàrchicu costitutzionale chi aiat àere seberadu Roma comente capitale.
Ma sa mine te de un'interventu de s'Àustria ant cumbintu su duca a si torrare a pesare in presse e difatis at fatu arrestare sos capos de sa trama. Pro custu b'est istada sa rebellione dae Modena a Bologna e sighende in Ferrara, in sa Romagna, in sas Legatziones pontifìtzias, in su Ducadu de Parma, in Ancona e in s'Ùmbria: ma sos austrìacos ant imbiadu un'esèrtzitu e sos rebelles sunt istados bintos.
Comente fiat giai capitadu in su 1820, sunt fallidos puru sos motos de su 1831 pro sos cuntrastos tra sos moderados e sos democràticos paris cun militares, burghesia e parte de s'aristocratzia liberale e finas una base populare de giòvanos gherradores.