Iscòpiat sa Prima Gherra Mundiale

  • Stampa
Iscòpiat sa Prima Gherra Mundiale

Dae custas crisis e gherras locales si nch'est arribbadu in su 1914 a sa Gherra Manna chi at a divenire sa Prima Gherra Mundiale in ue si sunt is contradas binti oto natziones, dividias in duos ischieramentos contràrios rapresentados dae sas potèntzias alliadas, chi cumprendiant sa Gran Bretagna, Frantza, Rùssia, Itàlia e Istados Unidos, e dae sos imperos tzentrales chi fiant sa Germània, s'Imperu Austro-Ungàricu, Turchia e Bulgaria.
Mentres sa càusa chi at fatu iscopiare sa gherra fiat sa morte in un'atentadu a Sarajevo, su 28 de làmpadas de su 1914, de s'artziduca Frantziscu Ferdinandu, erede a su tronu austro-ungàricu, bi fiant però motivos polìticos-sociales e econòmicos chi si podent inditare in sas miras imperialistas de sas potèntzias europeas, crèschidas in unu clima de natzionalismu esasperadu, su prus a pustis su 1898 cando sos interessos contrapostos de Frantza, Germània e Gran Bretagna ant alimentadu un'istadu de tensione internatzionale continu chi at ispintu sos guvernos a mantènnere semper prontos sos esèrtzitos pro sa gherra.
Sa Prima Gherra Mundiale est durada pacu prus de bator annos de cumbatu e at fatu trintasete milliones de mortos. Sa Germània at dèpidu subire santziones graves dae parte de sa Frantza e de sa Gran Bretagna.
Sa situatzione polìtica a pustis sa gherra fiat de su totu diferente da su 1914: oramai non bi fiant prus sos tres imperos: su russu, su tedescu e s'austro-ungàricu, si sunt criadas entidades istatales noas, bi fiat una crisi finantziària manna e bi sunt istadas sas cunseguèntzias finas de sa ricunversione de sas indùstrias dae militares in tziviles.
E sa rivolutzione in Rùssia, in ue aiant bintu sos comunistas cria•nde s'Unione Soviètica e cantzella•nde su regime zarista belle galu feudale, aiat inditadu isperas novas e mannas pro sos operajos e massajos.
In crisi sunt intrados però puru sos tzetos mèdios chi ant esprìmidu simpatias pro solutziones polìticas autoritàrias.
Custa gherra at criadu puru sa fine de s'euro-tzentrismu isposta•nde sos interessos de sos poderes polìticos e econòmicos mundiales cara a sos Istados Unidos de Amèrica.