Nàschida e isvilupu de su Fascismu

Nàschida e isvilupu de su Fascismu

In Itàlia in tantu bi fiant sas lutas de sos operajos e de sos massajos tra su '19 e su '21 famadu comente su biènniu ruju, mentres naschiat e s'afortigaiat su moimentu fascista, criadu da Benito Musso-lini e apogiadu dae sos tzetos mèdios, dae sos agràrios e dae sos industriales.

Custu moimentu polìticu nou in sas eletziones de su 1921 at otènnidu 35 deputados a sa Camera e in su mese de santugaine de su 1922 Musso-lini at organizadu sa martza a Roma cun sa cale, su 28 de su matessi mese, fascistas cun sa camisa niedda, bènnidos dae cada parte de s'Itàlia, ant invasu sa tzitade, ant dimandadu sas dimissiones de su guvernu e obligadu belle su Re a incarrigare a Benito Musso-lini de fàghere unu guvernu nou.


Comintzant gosi bintunu annos de guvernu de Musso-lini chi in su ziru de pagu tempus elìminat sos aversàrios polìticos: sa prima vìtima est istada su deputadu sotzialista Giacomo Matteotti, fatu secuestrare e ochìere in Roma in su 1924. In su 1925 Musso-lini faghet sas lees fascistas, proibit sa libertade de espressione, de ideas, de istampa, serrat sos partidos polìticos e sos òrganos de istampa issoro, privat de podere su Parlamentu e proclamat su passàgiu dae s'istadu liberale a s'istadu fascista.


Cun sas lees de su 1925-26 arribbat a s'istadu totalitariu: sas opositziones sunt istadas cantzelladas, nche at bogadu dae sa Camera sos deputados anti fascistas, at vietadu s'isciòperu, eliminadu sos sindacados, at fatu una lee eletorale previdende una lista ùnica, sa lista guvernativa, at introduidu sa pena de morte e istituidu unu Tribunale Ispetziale pro sa difesa de s'Istadu, incarrigadu de eliminare calesi siat murrutzu e sas pesones contràrias. Una de sas vìtimas prus nòdidas, cundennada dae su tribunale Ispetziale, est istadu Antoni Gramsci.


In su 1929 Musso-lini at firmadu sos Patos Lateranenses tra s'Itàlia e su Vaticanu e gasi serraiat in bonu sa cuntierra chi si fiat aberta tra su Regnu italianu e su Vaticanu in su 1870 cun sa conchista de sas terras de sa Crèsia. S'Itàlia como reconnoschiat su Vaticanu comente istadu indipendente e sa Crèsia oteniat chi su catolitzèsimu esseret dichiaradu religione ufitziale in Itàlia.


In su 1935 Musso-lini dichiarat gherra a s'Etiòpia, la conchistat in su mese de maju de su 1936 e gasi su Duce proclamat sa nàschida de s'imperu de s'Àfrica Orientale Italiana e Vitòriu Emanuele III divenat imperadore.