S'Itàlia a pustis de su Fascismu: dae sa Monarchia a sa Repùblica

  • Stampa
S’Itàlia a pustis de su Fascismu

Vitòriu Emanuele III nòminat capu de su guvernu nou su maresciallu Pedru Badògliu chi cun unu proclama annùntziat chi sa gherra sighit.

Cun s'arrestu de Musso-lini su fascismu rughet e su chi abarrat de custu regime si biet solu in sa Repùblica de Salò, criada cun s'agiudu de sos tedescos, e chi durat finas a su 1945 cando Musso-lini e Hitler morint e sas fortzas alliadas conchistant s'Itàlia e sa Germània nazi-fascista.
Finit in custu modu sa segunda Gherra Mundiale cun un'òrdine mundiale nou guvernadu dae sas duas supe r potèntzias binchidoras: Sos Istados Unidos de Amèrica e s'Unione Soviètica.
Sa Segunda Gherra Mundiale at causadu 55 milliones de mortos, massacros, violèntzias de cada genia finas pro sa populatzione tzivile cun bombardamentos aèreos chi non si fiant mai bios.
Su fatu prus grave est istadu s'istermìniu prus de chimbe milliones de ebreos in sos campos de cuntzentramentu nazistas, ma puru sas bombas atòmicas chi ant obligadu a sa resa su Giapone.
In Itàlia, a sa fine de sa Segunda Gherra Mundiale sa democratzia at bintu gràtzias a sa vitòria militare de sos alliados e a s'impignu de sos partidos anti fascistas in sa Resistèntzia. E in su 1946 s'est torradu a su sistema democràticu cun eletziones lìberas: su referendum pro separare sa monarchia o sa repùblica su 2 de làmpadas de su 1946 e s'eletzione de s'Assemblea Costituente pro fàghere sa Costitutzione noa.
In sas eletziones de su 2 de làmpadas de su 1946, a sas cales ant pigadu parte pro sa prima borta puru sas fèminas, ant bintu sos chi cheriant sa forma republicana de s'Istadu cun su 54% de sos votos, mentres in s'Assemblea Costituente ant imbiadu rapresentantes su prus de sos partidos megiores de su tempus chi fiant sa Democratzia Cristiana, erede de su Partidu Populare de Don Luisi Sturzo, guidada dae su leade r Alcide De Gasperi, su Partidu Sotzialista Italianu, guidadu dae su leade r Predu Nenni, e su Partidu Comunista Italianu, guidadu dae su segretàriu Palmiro Togliatti. Custos e àteros partidos minores ant traballadu paris pro preparare sa Costitutzione chi at fissadu sas linias istitutzionales de s'Istadu.
Pro medas annos de s'istòria sua, dae su 1947 a su 1994, su sistema polìticu italianu est istadu caraterizadu dae una continuidade forte de su cuadru generale, ca sa Democratzia Cristiana at mantesu una positzione tzentrale essende presente in totus sos guvernos chi s'Itàlia at tentu, afiancada dae partidos minores alliados: Partidu Sotzialdemocràticu, fundadu dae Zosepe Saragat, Partidu Republicanu, cun Ugo La Malfa leade r; su Partidu Liberale guidadu su prus dae Antoni Malagodi. Mentres sunt abarrados semper in foras de su guvernu su Partidu Monàrchicu, su Moimentu Sotziale Italianu, su Partidu Comunista Italianu e, finas a primos de sos annos '60, su Partidu Sotzialista.