Istòria de s’Itàlia dae su 1945 a oe

  • Stampa

S'istòria italiana dae su 1945, mesche pro sa parte econòmica, comintzat cun sos annos de sa ricostrutzione de s'Istadu, mentres tra su '51 e su '57 est su perìodu de sos investimentos, sas innovatziones e si sunt afortigados sos setores produtivos.

Semus in su perìodu de sos guvernos tzentristas, s'Itàlia cun su Tratadu de Roma in su 1957, contribuit a criare sa Comunidade Econòmica Europea, sa CEE. Si comintzat a faeddare e a formare, in sos annos '60, sos guvernos de su centru-sinistra, si pensat a sas riformas, de s'iscola, de sa sanidade, de sa domo; si zunghet a sa natzionalizatzione de s'energia elètrica cria•nde s'Enel. Tra su '58 e su '62 amus assìstidu a su miràculu econòmicu, mentres tra su '63 e su '72 s'est comintzada a intèndere sa crisi, sa crèschida s'est firmada e puru sa ripresa at subidu sas conseguèntzias de su pianu finantziàriu internatzionale. Sunt sos annos de sa nàschida de su terrorismu, de sos atentados, de sa batallas pro sos diritos tziviles, de su referendum pro su divòrtziu.
In su 1970 sunt istadas criadas sas regiones a istatutu ordinàriu e in totu s'Itàlia ant eletu sos primos Consìgios regionales.
Su prus tra su '73 e su '74 cun sa "prima crisi petrolifera" e in su '75 e '81 mancare chi bi siat istadu s'impignu pro organizare de nou sa produtzione s'est avèrtida meda sa "segunda crisi petrolifera". In custu perìodu s'est praticada s'austeridade e fatos polìticos mannos comente su corfu de istadu in Cile contra a su presidente sotzialista Sarvadore Alende, ant ispintu su segretàriu polìticu de su Partidu Comunista Erricu Berlinguer a propònnere su cumpromissu istòricu tra sa Democratzia Cristiana e su Partidu Comunista e s'est arribadu a sos guvernos de unidade natzionale.
Mentres si chircaiat de fàghere custos guvernos b'est istadu su rapimentu de s'Onorèvole Aldo Moro chi s'est concruidu cun sa morte de s'esponente polìticu de sa Democratzia Cristiana dae parte de sas Brigadas Rujas.
In su '78 s'est aprovada sa riforma sanitària e in Itàlia sunt naschias sas Unidades Sanitàrias Locales pro garantire a totus sos tzitadinos un'assistèntzia sanitària uguales e giusta.
In su 1979, pro sa prima borta, s'est eletu immediatamente su Parlamentu Europeu dae parte de sos tzitadinos.
Dae su '79 s'àteru fatore chi at influidu in s'economia italiana est istadu su cambiamentu de su sistema monetàriu chi est arribbadu a criare su SME e su de àere afortigadu sa Comunidade Europea cun s'integratzione econòmica comunitària.
A pustis bi sunt istados indiritzos noos de polìtica econòmica, dificultades finantziàrias e cambiamentos istruturales mannos, mentres in s'ùrtimu deghènniu de su sèculu s'est traballadu meda pro arribbare a sa moneda ùnica cun sos problemas chi galu oe totus semus bidende.
Dae su 1992, cun sa fine de sa prima Repùblica, a pustis de sos protzessos de tangentopoli, bi sunt istados guvernos de centru-destra e de centru-sinistra, mentres como b'est unu guvernu de intesas largas, a pustis de un'acordu tra su tzentru-destra e su tzentru-sinistra, cun s'Onorèvole Erricu Letta, esponente polìticu de su Partidu Democràticu, comente presidente.
Una novidade manna est istada s'eletzione, pro sa segunda borta, de s'Onorèvole Giorgi o Napolitano a Presidente de sa Repùblica.