Tempos de oe (dae su 1991 a su presente)

  • Stampa
Santu Juanne Pàulu II

Dae su 1989, a pustis rutu su muru de Berlinu e sa fine de s'Unione Soviètica, una parte de sos istòricos ant definidu 'unipolare' su sistema internatzionale chi s'est bènnidu a criare, marca•nde sa suposta positzione de superioridade assunta dae sos Istados Unidos, cunsiderados comente s'ùnica superpotèntzia.

Un'àtera parte de istudiosos imbetzes ant marcadu sa possibilidade de afirmatzione de unu "multipolarismu" nou.
In su 1992 in tantu in Itàlia sas indàgines de "manos pulidas" in su fenòmenu de sas tangentes ant tocadu medas esponentes polìticos, su prus de su penta partidu, determinende sa fine de sa prima Repùblica. A pustis s'iscàndalu de "tangentopoli" naschent partidos noos, comente sa Lega Nord guidada dae Umberto Bossi e Fortza Itàlia guidada dae Silvio Berlusconi. In custa fase, definida "segunda Repùblica", si criant coalitziones polìticas novas a su postu de sos partidos de massa betzos e naschet unu sistema assimigiante a su "bipolarismu". E difatis s'ant a bìdere guvernos guidados o dae su tzentru-destra, cun Berlusconi presidente, o dae su tzentru-sinistra, guidados dae vàrios leade r de custa parte polìtica. In custos annos s'afirmat unu modellu polìticu, definidu "berlusconismu", chi si identìficat cun sas linias detadas e separades dae su Cavalleri.
Novidades mannas benint puru dae sa Jugoslàvia chi, pagos annos a pustis sa morte de su presidente Titu, s'isfàsciat e si creant repùblicas autònomas e indipendentes in mesu a gherras ètnicas ferotzes e tràgicas cun bombardamentos finas de sa NATO.
In su 1992 imbetzes sos dòighi Istados de sa CEE ant firmadu su Tratadu de Maastricht chi at istituidu s'Unione Europea, a sa cale ant aderidu, in su 1995, s'Àustria, sa Finlàndia e s'Isvètzia.
In su 1999 intrat in vigore s'èuro chi divenit sa moneda ùnica europea in su 2002, ma puru de àteros istados comente Santu Marino, Vaticanu, Mònacu e Andorra, e Montenegru e Kòssovo.
In su 2004 intrant in s'Unione Europea Cipro, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Repùblica Zeca, Islovàchia, Islovènia e Ungheria, mentres in su 2007 intrant sa Bulgaria e sa Romania e in su 2013 sa Croàtzia.
Sos atentados de s'11 de cabudanni de su 2001 chi ant corpidu su World Trade Center de New York e su Pentàgonu ant mortu belle tres milla pesones. In risposta a su chi benit cunsideradu comente su primu atacu a sos Istados Unidos in su territòriu issoro e totu, su presidente George W. Bush at dichiaradu sa gherra contra a su terrorismu e pro cussu, a sa fine de su 2001, sas fortzas americanas ant ocupadu s'Afgànistan rughende nche su regime de sos talebanos chi però ant sighidu a resìstere cun operatziones de gherrigia.
In su 2002 s'amministratzione Bush at comintzadu a prèmere pro cambiare su regime in Iraq e, mancare chi non b'esseret s'apògiu de sa NATO e nemmancu unu mandadu craru de sas Natziones Unidas, s'est arribbadu a ocupare s'Iraq in su 2003, ant arrestadu a Saddam Husseim e l'ant cundennadu a morte e impicadu.
In su 2011 sos Istados Unidos de Amèrica sunt resèssidos a agatare a Osama Bin Laden, su mandante de sos atentados de s'11 de cabudanni de su 2001, e l'ant mortu.
Un'àtera data de importu est su 20 de ghennàrgiu de su 2009 cando, pro sa prima borta in s'istòria de sos Istados Unidos, in sa Casa Bianca picat su podere unu Presidente de colore, Barak Obama.
Pro sa populatzione afro-americana custa est una vitòria manna: a pustis de sèculos de discriminatziones e de violèntzias contra a issos, como una de sas càrrigas polìticas de importu prus mannu de su mundu est in manos a un'esponente de sa ratza issoro.
In tantu dae su 2007 si comintzant a cumprèndere is sonos de una crisi econòmica globale chi at a èssere sa prus pesante dae sa Segunda Gherra Mundiale in susu e chi galu oe, in su 2013, no est superada.
Dae su 2011 imbetzes in su mundu àrabu, cun rebellias e rivolutziones, comintzat su chi ant definidu beranu àrabu. Una gherra tzivile iscopiada in Lìbia arribbat a bìnchere su regime de Gheddafi e a ochìere su ditadore. Un'àtera iscopiada in Sìria est in cherta de nche bulliare su regime de Assad, mentres in Egitu, in su mese de trìulas de su 2013, unu corfu de istadu nch'at bogadu su presidente espressione de sos frades mussulmanos.