Sos nuràgicos protosardos

Triei, tumba de gigantes

Cumentzant a lòmpere in Sardigna duas undadas dae ladu de s'Europa centru-otzidentale, chi si diferèntziant unu pacu, sa prima batijada de su ' vasu campaniformi ', presente finas dae su neolìticu, s'àtera numenada ' cultura de Bonnànnaru ', unu pagu prus gratzile.

In custos ùrtimos agatamus sa pràtica etnoiàtrica de sa trapanatzione de sa cherbeddera a biu, praticada dae sos pòpulos "campani formis" errantes in s'Europa continentale e pràticos de sa chirurgia de su cùcuru.Custos invasores o colonizadores e puru mercantes, aiant batidu una cumponente chi procuraiat ghennita in sa variedade morfologia. Duncas a sa cumponente dolicocefàlica si agiunghet una pitica cumponente brachitzefàlica (ispartzidos tra curcocipitali e pranuotzipitali). Custos paleosardos reghentes resurtant in mèdia prus bàscios siat de sos parentes de su tzentru-europa, siat de sos paleosardos arcàicos, ma rispetu a custos resurtant cun sa conca prus lada e duncas est probàbile chi apant tentu una psiche prus ativa.
Sa difusione issoro est prevalente in sas zonas de su Capu de Susu (tra Tàtari e S'Alighera).
In su mesu de s'"edadi de su brunzu" tenimus sos Protosardos o Nuràgicos. In custu perìodu si afirmat su megalitismu diferente dae su primu. Sa Sardigna divenit sa "terra de s'atopu": mercantes, navigadores, sordados, gente fuida lompiant dae totue dae su Mediterràneu in chirca de afàrios e de prata. Feti de s'Oriente egeu fiant lòmpidos duas undadas de Ellenos, guidados una dae Aristeu e dae Iolau. A pustis sos Iliesos de Troja.
A bàsciu de su Mediterràneu e in duas represas àrtziant sos Lìbicos (unu grupu guidadu dae Sardu Maceride, naradu puru armadu de Machetu), chi aiat istabilidu una bona alleàntzia cun sa gente sarda e sos Lìbicos de Cartàgine, semper de sa Lìbia, chi a su contràriu aiant batidu sa gherra in Sardigna, bintu sos Ellenos e custrintu sos Iliesos in sos montes.
Dae ladu de s'Otzidente fiant lòmpidos, guidados de Norace de Tartessu, sos Ibèricos. Dae ladu de Nord in Gaddura fiant calados sos Corsos-Lìgures. Sas nòdidas prus abbundantes sunt cussas literàrias e istòricas chi benint cunfrontadas cun cussas antropològicas, chi pro custu perìodu ant verificadu un'istatura mèdia de unu metru e sessanta tres pro sos mascros e pro sas fèminas unu metru e chimbantabator, semper cun una pertzentuale prus arta in s'Anglona. Sos motivos sunt su lussuregiamentu de sos ùrbidos e su megioramentu de sas cunditziones iziènicos-ambientales.