Sos Sardos

  • Stampa
Arzachena,  Li Lolghi

De s'època de sa conchista romana ischimus ancora pagu, su prus fiant dolicocèfalos e in sa zona de Bitia bi fiant puru brachicèfalos. Sa mèdia de s'istatura non resurtaiat aumentada e aici at a abarrare pro diversos sèculos. Valores prus bàscios, ma non frecuentes s'ant puru a agatare in tzertas zonas, comente a Bono.

In Sardigna si verificaiant a perìodos peoramentos demogràficos ancora a su tempus de s'istòria medievale e moderna, a motivu de sas cunditziones de sas dominatziones istrangias, a partire dae sa bizantina e de cussas a sighire, e favoridas dae sas carestias, sas epidemias, maladias ereditàrias causadas dae s'endogamia, sos efetos de sos piratas e de sos bandidos.
Ma s'at a verificare unu megioramentu progressivu de sa media de s'artesa cun su graduale megioramentu de sa cunditzione generale de s'igiene, de s'alimentatzione, un'assistèntzia sanitària siat preventiva, siat in sas curas, in sa genètica cun sa esogamia, cun s'arribu de persones istràngias, cun sas bonìficas, pro lòmpere a s'iscumparta belle totale de sa malària in su 1950.
Duncas si cunsideramus s'istatura de sos sardos in sos ùrtimos chentu annos bidimus comente est aumentada de meda. Cando sa Sardigna intrat in su Regnu de Itàlia, sos primos sordados de leva teniant un'artesa prus bàscia de 163 tzentìmetros, pro cussu fiant prus bàscios de sos òmines de s'edade de su brunzu, chi comente amus giai naradu fiat de 166 tzentìmetros pro sos òmines e 153 cm pro sas feminas, prus arta de cussa de sos sardos de 150 annos faghet.
In sas rèclutas de su 1978 registrant una media de 171,3 cm, sos de su 1980 fiant de 170,2 cm, s'annu 1985 sos sardos teniant un'artesa media de cm 169,1, deghe annos in fatu de cm 170,7 , in su 2005 cm 172,3 in su 2013, 173,00 cm. Depemus nàrrere chi tra su 1894 e su 1990 s'aumentu de s' istatura media est de 1,13 cm contras a l'1,06 cm de su restu de s'Itàlia.
In su 1495 sa populatzione de sa Sardigna contaiat solu 157.785, in su 1688 lompiat a 323, 892, ma in su 1698 torraiat a 267,002, solu in su 1751 est renèssida a lòmpere a 360,932, in su 1861 a 588, 064, in su 1911 a 868,181, a pustis sa Segunda Gherra Mundiale a 1.264,206, in su 1996 a 1.662,955. Cun su tzensimentu de su 2011, torraiat in segus a 1.639.362 in una superfìtzie de 24.090 kmq., currispondente a s'8,0% de su territòriu italianu e una densidade pro kmq de 68 abitantes.