Atzinnos de istòria antiga

Sa Sardigna est una de sas terras prus antigas de s'Europa e s'istòria sua comintzat giai dae su Paleolìticu, ma su prus s'agatant rastros de sa presèntzia de s'òmine in s'època neolìtica, a fùrriu de su 6000 prima de Cristos.

Paret chi sas populatziones chi ant abitadu sa Sardigna in s'antighidade siant bènnidas dae logos diferentes. Si pensat difatis chi sos primos abitantes de sa Sardigna de su Nord siant arribbados dae su continente italianu, su prus dae s'Etrùria, mentres sos de sa parte de Casteddu paret siant bènnidos dae s'Àfrica e sos de sa parte de Aristanis dae sas Baleares. E pro cussu in Sardigna non bi fiat un'ùnicu pòpulu, ma vàrios pòpulos chi a bellu a bellu si sunt aunidos e ant formadu su pòpulu sardu de su cale s'agatant rastros mannos comente sas domos de Gianas, sos dolmen, sas perdas fitas, sos bètiles e chi, a fùrriu de su 1500 prima de Cristos, at criadu una de sas tzivilidades antigas prus nòdidas e de importu in totu su Mediterràneu: sa tzivilidade nuràgica.
Una tzivilidade de sa cale oe podimus galu ammirare custas costrutziones truncu cònicas chi si mutint nuraghes e chi sunt de genias diferentes, ispartas in totu sa Sardigna. Paret chi sos nuraghes siant prus de 10.000, unu nuraghe duncas belle cada duos kmq de terrinu. De custos nuraghes nde b'est mannos e minores, tzertos si depent mutire pròpiu fortilesas ca tenent vàrias turres e medas ambientes in intro. Àteros imbetzes, mancare chi siant mannos e bellos, sunt sèmplitzes.
Bi sunt sos chi narant chi sos nuraghesos non connoschiant s'iscritura, mentres oe b'est istudiosos (bastat a tzitare a Gigi Sanna in Aristanis) chi cumprovant comente sos nuraghesos iscriant. Unu frutu de importu de custa tzivilidade sunt sos brunzetos chi s'agatant belle in cada parte de Sardigna e oe sa regorta prus manna est in sos museos archeològicos de Casteddu e de Tàtari. Su bonu de custos brunzetos collidos dae cada parte de Sardigna beniant dae sos terrinos de Teti, in provìntzia de Nùgoro. Ma de custa tzivilidade s'ischit galu pacu, tantu est beru chi sos istudiosos mancu oe ischint cun seguresa s'impreu chi de custas costrutziones mannas e potentes si siat fatu.
Sa dimanda de importu prus mannu est: a ite serbiant sos nuraghes? E non tenet galu una risposta, ma si pensat chi esserent fortilesas, crèsias, abitatziones de capos, casteddos e gasi totu. Sos iscavos archeològicos sunt cada die boghende a campu rastros de custa tzivilidade (bastat a pensare, pro fàghere un'esèmpiu, a sos gigantes de Monti Prama, in su terrinu de Cabras) chi ispantant pro sa presèntzia de ogetos de grandu importu chi nos faghent cumprèndere sa bida de cada die de custu pòpulu, sa religione sua, s'economia e sos raportos cun àteras tzivilidades. Sas barcas nuràgicas difatis sunt unu singiale de un'economia marìtima, de sos biàgios chi custos nuràgicos faghiant, de sos raportos chi teniant cun àteros pòpulos de su Mediterràneu. Pro cumprèndere mègius custa tzivilidade un'agiudu mannu l'at dadu sa chirca linguìstica, istudiende sos nùmenes de sos nuraghes, sos nùmenes de sos terrinos, sos topònimos chi sunt sos rastros prus antigos de una limba pre-romana e fortzes de sa limba pròpiu de sos nuraghesos.
Sa tzivilidade nuràgica est addurada finas a s'època de sos cartaginesos e podimus nàrrere chi est finida pròpiu cun sa conchista romana de sa Sardigna a fùrriu de 238 prima de Cristos, pagu a pustis de sa prima gherra pùnica.