Ligàmenes religiosos tra nuràgicos e Etruscos

  • Stampa

Sos collegamentos si podent notare in sas usàntzias e in sos cultos religiosos. S'adoratzione de sa dea Minerva, meda comuna tra sos Etruscos, est istada cumprovada puru in Sardigna.

In su territòriu de Posada b'est unu topònimu mutidu Monorvàe chi est de seguru pre-romanu e nuràgicu; puru Bonorva pare chi esseret collegadu cun Minerva. Serente a Monteleone Roca Dòria b'est unu monte mutidu Mont'e Minerva. Ant agatadu un'istatuedda de brunzu de Minerva in su monte Aitami de Laerru (Tàtari).
Su deus latinu Silvano, de derivatzione Etrusca, bi fiat puru in Sardigna, Silvanus, deus de sos buscos de Forine, o Santa Sirbana in su de Silanos chi at sostituidu unu nuraghe. Su deus latinu Bacchus, in etruscu-latinu Pacusius, currispondet a su sardu Bakis o Bakìsiu.
Su deus etruscu-latinu Pilumnus corrispondet a su sardu Pilimus, Santu Pilimus, San Priamo. Su nùmene etruscu Arcmsnas=Artemisio, chi cheret nàrrere cunsagradu a Artèmide, currispondet in sardu a Arkemissa=Artemisia, un'erba de usu ginecològicu, sacra a Artemide, chi fiat puru dea de sas partòrgias.
E giai sighende, s'adoratzione de su Sole e de sa Luna e de sa bipenne (doppia ascia) bi fint puru in Etrùria. Ma comente sos egitzianos rapresentaiant su brincu dae sa bida a sa morte cun una barca de giuncu, assimigiante a sos fassones de sa zona de Aristanis, giai sos Etruscos faeddaiant de sa barca de Caronte.
E sas barcas, sas navigheddas de brunzu de sos nuràgicos, ammentaiant custa credèntzia de su brincu, in barcas, dae sa bida a sa morte.