Orìgines fenìtzias e grecas de sos sardos

Orìgines fenìcias e grecas de sos sardos

Segunde sos istòricos sos Sardos sunt de orìgine fenìtzia o greca, ma s'ùrtima iscoberta  de s'archeòloga Giusepina Manca De Mores est de grandu importu ca at agatadu in su tèmpiu de Antas de Flumini-megiore una figura chi paret siat de su Sardus Pater, chi si presentat cun sa conca a furriada de piumas. Su Sardus Pater fiat cunsideradu su fundadore de sa Sardigna, fìgiu de s'Eracle lìbicu e babbu de sos sardos.

Duncas est in custu tèmpiu de Antas de Flumini-megiore chi si presentat pro sa prima borta e in custu logu passat s'identidade e s'istòria millenària de su pòpulu sardu.
Segunde sos istòricos Sallustio e Pausania su chi aiat colonizadu s'ìsula fiat Sardus, fìgiu de Makeride, s'Eracle lìbicu o Melqart fenìtziu.
No isco comente sos indìgenos esserent mutidu sa Sardigna, sos Grecos l'ant postu su nùmene de Ichnusa -iscriet Pausania- mentres at cambiadu su nùmene in Sardigna dae cando  Sardus at introdùidu in s'ìsula sos africanos.
Mentres segunde sa traditzione greca, de sa cale faeddant Diodoro Siculo e Pausania, si contat chi fiat Jolao, s'eroe e babbu de sos Ilienses, chi est arribbadu a s'ìsula a capu de sos Tespìades, naschios dae s'unione de Eracle cun sas chimbanta figias de su re Tespi.
Cun su mitu de Jolao e sos Tespìades si criat sa màgine de s'orìgine greca de sa Sardigna comente ìsula de felitzidade e, cumbidadu dae Jolao, paret chi siat arribbadu puru Dedalo chi si contat chi apat costruidu sos nuraghes.

Sardus e Jolao sunt totus a duos collegados a Eracle e eco proite sas orìgines sunt fenìtzias e grecas in su matessi tempus.