Sos Fenìtzios e sa Sardigna

In sa regione costera a Nord de sa Palestina, sa chi oe corrispondet a su Libanu e a sas costas de sa Sìria, bi fiant sas tzitades de sos Fenìtzios, chi ant a arribbare a una richesa econòmica istraordinària. Sa caraterìstica issoro fiat su fratzionamentu polìticu. Onni tzitade, difatis, teniat unu territòriu piticu e fiat guvernada dae unu re. Totu a inghìriu teniant pòpulos potentes e mannos.

Ma s'isfrutamentu de su mare, pro issos, rapresentaiat una solutzione meda cumbeniente, impare a sas forestas de matas adatas a sa costrutzione de una flota cummertziale imponente. Aiant creadu una rete in totue de iscàmbios marìtimos a islargu in totu su Mediterràneu, formende cun su passare de su tempus colònias istàbiles, comente in sa costa nord africana -in su 814 antis de Cristos - sa tzitade de Cartàgine.
Cun sas naves fiant custrintos at afrontare biàgios meda longos e dificultosos pro recuperare sas matèrias primas chi lis mancaiat. Teniant su monopòliu de sa pùrpura e de àteros manufatos. Tra sas innovatziones culturales prus importantes de sos Fenìtzios bi fiat s'alfabetu fonèticu, chi trasformadu, est lòmpidu finas a nois.
Un'àtera richesa culturale, ma puru econòmica, de sos Fenìtzios fiant sas connoschèntzias de astronomia e duncas sa possibilidade de si pòdere orientare mègius de cada àteru pòpulu antigu pro s'ispostare cun seguresa dae unu logu a s'àteru in Su Mediterràneu, e non solu, afortende sos raportos cummertziales e polìticos cun sos àteros pòpulos. In sos sèculos IX e VIII p. de C., bi sunt rastros de sa presèntzia de sos Fenìtzios in sas costas sardas.
Dae sas chircas archeològicas de sas biddas nuràgicas serente a su mare resurtat inunde bi sunt istados sos primos cuntatos tra sos cummertziantes fenìtzios e sos sardos.
In custos portos sunt nàschidos totu una sèrie de mercados minores in sos cales s'iscambiaiant cada genia de mercantzia e, sigomente custos iscàmbios sunt sighidos puru a pustis, sas biddas si sunt ismanniadas e a bellu a bellu ant acollidu famìlias e tropas de persones fenìtzias chi si nche fugiant dae su Libanu. E custas famìlias puru in Sardigna ant sighidu a praticare sas traditziones issoro, s'istile de vida chi teniant in sa madre pàtria, sos matessi cultos religiosos e ant importadu in Sardigna tecnologias e connoschèntzias novas.
Gràtzias a sas cojas mistas tra sardos e fenìtzios sas biddas sunt divenidas tzitades organizadas a su matessi modu de sas tzitades-istados de sas costas libanesas; e dae issas si sunt formadas Càralis, Nora, Bìthia, Sulchi, Tharros, Neàpolis e àteros tzentros cummertziales chi biviant in paghe cun sos tzentros e  cun sas biddas de sos nuraghesos.