Sa Sardigna cartaginesa

  • Stampa

Ma s'ispeditzione at fallidu ca sos sardos nuràgicos, cun sas istrategias issoro, ant bintu, paret serente a Monte Sirai, s'esèrtzitu de Cartàgine chi est istadu obligadu a si nche torrare in sa pàtria sua a pustis de una campagna militare cun medas e medas mortos e fertos.

Sos cartaginesos sunt torrados in Sardigna in su 535, a pustis una vitòria contra sos Grecos, ghiados dae sos frades Asdrubale e Amilcare e in su 510 ant sighidu a cumbàtere contra sa resistèntzia de sos sardos nuràgicos de sos Campidanos e de sos montes a curtzu, a pustis de una campagna militare longa e prena de sàmbene, perdende puru a Amilcare.
Ma in su 509 sos cartaginesos ant comintzadu a cumandare in parte de sa Sardigna si ant impostu a sos Romanos de non cummertziare cun sos sardos chene su permissu issoro.
Duncas una parte manna de sa Sardigna fiat controllada dae sos cartaginesos, mentres su restu fiat in manos de sos sardos nuràgicos chi fiant resistentes.
Cartàgine dominaiat s'ìsula tramite sos ufitziales pùblicos chi aparteniant a tres categorias: sos polìticos, sos amministradores e sos fiscales.
Cada tzentru fiat guvernadu dae duos sufetos chi abarraiant in càrriga un'annu e chi cunvocaiant sas assembleas de sos antzianos, amministraiant sa giustìtzia e cumandaiant sos esèrtzitos.
In totu custos territòrios de sas costas e parte de intro amministrados dae sos cartaginesos bi fiat una tzivilidade artìstica e monetària pròpia chi no aiat nudda de bìere cun sa realidade locale.
In sa parte chi restaiat de su territòriu imbetzes bi fiat una cultura misturada, pagu bella, in ue sos istiles nuràgicos-cartaginesos fiant ghetados a pare, postos paris.
Sas cunditziones de sos sardos in sos logos ocupados dae sa dominatzione cartaginesa fiat beru penosa e grave si, comente narant sos istòricos romanos, non podiant mancu coltivare sos terrinos de propiedade.
Sos cartaginesos difatis ant ispèrdidu totu sas prantas ùtiles, comente contat Tito Livio, e sos àrbores de frùtora de sas duas ìsulas Sardigna e Còrsica. E ant proibidu a sos abitantes, suta sa minetza de sa pena de morte, de semenare o prantare totu su chi podiat dare nutrimentu.
Fiant obligados a pagare tassas artas e a traballare incadenados in sas minieras guvernativas e in sos campos pro contu de sos propietàrios mannos difesos dae sos esèrtzitos locales.
E pròpiu pro custas cunditziones de grandu apretu, in su 368, a pustis de belle unu sèculu e mesu de dominatzione, sos sardos de sa Sardigna pùnica si sunt bortados contra sos cartaginesos chi ant dèpidu imbiare prus de un'esèrtzitu in sas campagnas militares chi sunt duradas medas annos.
A sa fine ant bintu sos cartaginesos chi ant sighidu a impedire a sos àteros pòpulos su cummèrtziu cun sos sardos  e ant sighidu a mantènnere sa Sardigna cun mètodos tostos e brutales finas a su tempus de sa prima gherra pùnica cando Roma e Cartàgine ant comintzadu a s'iscontriare in mare e in terra in gherras longas e pesantes pro sa suprematzia in su Mediterràneu.
Est como chi comintzant sas rebelliones contra sos cartaginesos e custas benint finas dae sas trupas pùnicas e totu ca no aiant retzidu sa paga chi lis ispetaiat e in su 239 ant dimandadu puru s'agiudu de sos romanos.
E difatis tra su 238 e su 237 s'esèrtzitu romanu, cumandadu dae su console Tiberio Sempronio Gracco at picadu possessu de sa Sardigna pùnica e, pagu prus a pustis, finas de sa Còrsica chene atopare resistèntzia ca sos cartaginesos iscontaiant sas cunditziones bèllicas tostas e malas impostas tres annos prima.
Giai podimus nàrrere chi finit sa dominatzione cartaginesa in s'ìsula, chi fiat addurada 271 annos, dae su 509 a su 238. Ma como comintzat sa romana chi at a addurare pro belle setighentos annos, dae su 238 prima de C. a su 456 a p.C.