Sa sotziedade e s’economia de custu perìodu

  • Stampa

Cun su podere de Roma non bi fiant istados cambiamentos mannos in sa sotziedade e nemmancu in s'economia, ma una megioria lenta. In sas tzitades creschiant de importàntzia sos cummertziantes e sos ladu-fundistas, chi fiant sos possessores de terras.

A su riguardu podimus nàrrere ca pròpiu a su costadu de su ladu-fundu pùnicu nde naschiat unu romanu. Su tipu de coltivatzione fiat su prus de trigu, e rapresentaiat sa fortza de s'economia, tassada pro lege dae sas dègumas. Custa pressione fiscale diveniat prus grave in perìodos de dificultades cando bi fiat bisòngiu de nutrire sas legiones chi fiant in gherra, agravada dae sa concussione de tzertos guvernadores, comente cussa de Scauro in s'annu 54 a. C., sa prus nòdida. Ma a lu iscabullo aiat provididu unu collègiu de abogados ghiados dae Cicerone( su prìntzipe de su foru romanu).
Creschiat s'espansione de sos ladu-fundos pro s'esigèntzia de soddisfàghere àteras persones, comente sos veteranos, e su prus in sos territòrios de altura, isfrutados pro sos pàsculos dae sas populatziones de sas montagnas, chi praticaiant s'economia comunitària pastorale e sas tràmudas.
Custos diferentes interessos faghiant nàschere unu cuntrastu perpètuu.
Fintzas in sos topònimos agatamus sa cunfirma in sa distintzione de su territòriu, un'esèmpiu est sa zona tzerriada Romània o Romàngia, atribuida a Turris Libisonis (Porto Torres), una colònia romana chi resurtaiat - pro sa presèntzia de repertos archeològicos e epigràficos agatados in su logu - meda urbanizada e meda populada.
A su contràriu su territòriu de sas montagnas de su Gennargentu e totu a giru -- sas Barbàgias de Ollolai, Belvì, Seulo, Bitti e Ogliastra -- definias sa Barbaria, teniat sa làcana in Forum Traiani (Fordongianus), istatzione de làcana, sede de sas legiones romanas pro su controllu militare de totu sa zona e tzentru importante cun imponentes termas, espressione de sa tzivilidade romana, cun presèntzia de rastros archeològicos e iscritziones.
Su ladu-fundu mannu est rapresentadu dae sos Campidanos. A nord, su Logudoro e sa Nurra; e cabende, sa Marmilla e sa Trexenta (Mediu-Campidanu), fintzas a s'ampru Campidanu, a destra e a manca de sa linia mediana de sa Sardigna.
Custos si distinghiant in privados e imperiales, comente est dimustradu dae s'archeologia e dae sas iscritziones. Siat in sos primos siat in sos segundos bi fiat una grandu variedade. Est tzertu ca medas ladu-fundos imperiales fiant gestidos dae sos libertos cun sa manodòpera de sos iscraos. Totus fiant isvilupados a corturas intensivas e medas fiant puru cumplessos, proite teniant ofitzinas de tzeràmicas e de matones e tèulas.
In su perìodu de su Bàsciu Imperu, a s'època de s'imperadore Costantino, nodamus ca cumentzant a si costituire -- pro efetu de sas donatziones - sos cumplessos monàsticos.
Su prus de sos ladu-fundos de su segundu tipu fiant guvernados de procuradores imperiales, ma custos aiant cumintzadu a los donare in enfitèusi.
Custa pràtica aiat generadu puru una trasformatzione sotziale: dividende sos fundos in tantas partes, si ispostaiant puru famìlias intregas de iscraos. S'imperadore Costantino, cunsiderende chi custa situatzione podiat èssere motivu de rebellias rurales aiat ordinadu de ripristinare totu sos fundos.
Sos portos de Carales, Turris Libisonis e Olbia providiant a s'ammassu de sos produtos agrìculos, bestiàmene e derivados. Fiant guvernados dae unu procuradore responsàbile de sa ripa (unu tratu de costa) chi retiraiat sos dàtzios. Sa documentatzione chi est abarrada rivelat sos collegamentos cun Ostia (su portu de Roma).