Su protzessu prus famadu : dibatimentu a Scàuru

Un’adunàntzia de su senadu romanu

Ma su protzessu prus famadu e nòdidu est istadu fatu contra Emìliu Scàuru, illustre rapresentante de sa nobilitade romana, ricu meda e divènnidu galu prus potente a pustis chi est resurtadu figiastru de Silla cando sa mama Cecìlia Metella s'est isposada cun su ditadore.

Fiat un'òmine de su cale non bi fiat de si fidare e fiat puru in cherta de podere e de arribbare in artu in sa carriera polìtica. S'est cumportadu in modu pagu bonu dae su puntu de vista amministrativu in Oriente cando fiat a sas dipendèntzias de Pompeu, comente cuestore, in sa campagna contra Mitridate, in Sìria e in Palestina.
In su 58 antis de Cristos at tentu sa càrriga de magistradu edile e at dimustradu grandu disponibilidade finantziària e pro cussu custa càrriga est abarrada famada pro sas òperas mannas e de lussu chi at fatu: at fraigadu unu teatru no istàbile chi podiat cuntènnere 80 mìgia ispetadores, fiat generosu in s'ispesa pro sos giogos pùblicos batende a Roma animales esòticos. Ma aiat fatu ispesas mannas mannas comente edile su prus cun s'idea de nche pòdere arribbare a sa càrriga de cuestore.
In su 55 antis de Cristos l'ant imbiadu in Sardigna, non s'ischit bene si comente po-pretore o po-console. Ascòniu, un'iscritore de su 1 sèculu a pustis de Cristos, cummentende sas oratziones de Cicerone, faeddat de Scàuru narende chi in Sardigna si fiat cumportadu cun pagu onestade e cun meda arrogàntzia. Sos sardos aiant dèpidu aguantare cada genia de prepotèntzia e de ingiustìtzia chi a sa fine ant detzisu de l'imputare e de li ordimingiare unu protzessu.
A nàrrere sa veridade sos chi l'ant acusadu fiant sos contràrios polìticos suos chi li cheriant impedire chi l'esserent fatu console e fiant sos solos chi teniant su podere de l'acusare e de li ammaniare unu protzessu.
Sos sardos non teniant sa cumpetèntzia de lu batire a protzessu ca in Sardigna non bi fiat mancu una tzitade alliada de Roma e sos sardos chi teniant sa tzitadinàntzia romana si nche fiant tramudados totus a Roma.
Po cussu in su dibatimentu sos sardos fiant solu sèmplitzes cumparsas, belle solu prus testimòngios chi non parte ofesa ca finas su reatu prus mannu de Scàuro, chi fiat sa de tres dègumas, non beniat cunsideradu unu crìmine chi tocaiat sos interessos de sos sardos ( ca su senadu non picaiat in cunsideru custos cumportamentos de prepotèntzia de sos guvernadores), ma de su pòpulu romanu chi no aiat incassadu cussas dègumas, finias in sas butzacas de su guvernadore.
Sos sardos imbetzes fiant custrintos a pagare puru sas dègumas istraordinàrias.
Scàuru pensaiat solu a sa carriera polìtica sua e, paris torradu a Roma in su mese de làmpadas de su 54 antis de Cristos, s'est presentadu finas candidadu a console cun s'ispera de pòdere collire sos frutos de generosidade sua cando aiat fatu s'edile.
Ma sos contràrios polìticos suos, pro impedire chi esseret istadu eletu cònsole, ant sustènnidu e incoragidu sas acusas de sos sardos.
E difendiat sos sardos un'abogadu de balia, Valeriu Triariu, agiudadu dae àteros tres avocados de importàntzia minore.
S'annu fiat pretore Marcu Pòrciu Catone chi fiat puru presidente de su tribunale.
Cando l'est istada presentada s'acusa Catone at cuntzèdidu a su collègiu de avocados de Triàriu 30 dies de tempus pro pòdere andare in Sardigna e in Còrsica e collire àteras provas contra a Scàuru.
Ma Triàriu no at atzetadu pro duos motivos:
1) 120 sardos fiant giai prontos a testimoniare faeddende de sas ingiustìtzias e cumportamentos illegales de Scàuru;
2) Timiat finas chi, in tantu, a Scàuru l'esserent pòdiu elèghere cònsole e duncas aiat de seguru rinviadu su protzessu e si diat èssere impignadu a lu rèndere inùtile e de pagu contu.
Scàuru imbetzes si sentiat seguru e lu faghiat bìere puru ca teniat s'apògiu de persones tra sas prus distintas in Roma e de grandu importàntzia e podere.
Bastat a nàrrere chi teniat s'apògiu de Pompeu Magnu, chi tando fiat prus potente che mai.
Scàuru tra s'àteru fiat simpàticu meda a su pòpulu, chi li fiat meda amigu suo pro sa generosidade chi aiat dimustradu cando fiat istadu magistradu edile.
E tra sos testimòngios chi pensaiat de presentare pro dimustrare s'onestade sua, Scàuru mutiat , a parte sos rapresentantes de famìlias romanas potentes, puru tzertos sardos chi li cheriant torrare gràtzias pro àere retzidu dae issu sa tzitadinàntzia romana.
Ma sa seguresa sua e sa prepotèntzia fiat afortiada su prus dae s'importu chi teniat su collègiu de abogados chi aiat seberadu pro si difèndere e su prus pro sa fama e s'influèntzia de unu de custos chi fiat Marcu Tulliu Cicerone.
E difatis Cicerone, su 2 de cabudanni de su 54 in antis de Cristos, at fatu s'oratzione famada pro Scàuru, chistionende a pustis chi aiant faeddadu sos collegas suos.
S'oratzione est arribada a sos tempos nostros solu in parte, a cantos; e connoschimus su prus sa parte chi faeddat de sa difesa dae s'acusa de concussione, chi pro sos romanos fiat su crimen frummentarium.
Sos imputos contra a Scàuru difatis fiant tres e in tres partes si dividiat s'oratzione de s'oradore romanu famadu: 1) sa morte de Bostare; 2) sa mugere Arine; 3) sas tres dègumas.
1) - Bostare fiat unu tzitadinu de Nora ricu e respetadu. Cando est arribadu Scàuru, Bostare at dèpidu lassare s'ìsula, ma a pustis l'aiant tèssidu una trampa: est istadu difatis cumbidadu a torrare e l'aiant abenenadu in una chena. Custu naraiat s'acusa.
Cicerone imbetzes at sustènnidu chi Scàuru non teniat nessunu importu, nessunu interessu a ochìere a Bostare e antzis avantzat su suspetu chi sa mandante de custa morte esseret pròpiu sa mama de Bostare.
2) A sa mugere de Arine nche l'aiat ghetadu s'ogru Scàuru a su puntu chi l'aiat fatu propostas gasi birgongiosas e malignas chi custa aiat seberadu mègius de s'ochìere pro non tzèdere a sos disìgios de su guvernadore. Mentres Arine est istadu obligadu a si nche fughire dae sa Sardigna andende-sinde a àterube.
Cicerone imbetzes no at presentadu sa chistione in cussu modu, ma l'aiat interpretada in modu diferente narende: a) Sa mugere de Arine fiat betza e fea e duncas non podiat atirare sos disìgios de Scàuru; b) In s'ìsula curriat boghe chi sa mama de Bostare diat èssere s'antzedda de Arine e chi sa mugere de custu ùrtimu si diat èssere morta ca no aiat aguantadu sa brigòngia de nche la lassare.
Siat comente si siat, siat sa mama de Bostare siat Arine, presentes in su dibatimentu, ant cuntrastadu custas postitzas.
3) sa de tres acusas a càrrigu de Scàuru fiat sa prus pesante, finas pro Cicerone, e si riferiat a su crimen frummentarium, sas dègumas illìtzitas, su tantu de trigu pagadu in prus. Non tenimus su testu de comente Cicerone at criticadu e privadu de importu custa acusa, ma dae àteros iscritos ischimus chi Scàuru aiat impostu a sos sardos tres dègumas: sa prima fiat sa sòlita, sa dèguma annuale; sa segunda beniat mutida frumentum imperatum, una dèguma posta in momentos de apretu mannu, de netzessidades graves e a prètziu polìticu, de rechisitzione. Non bi fiat imbetzes nessunu motivu pro obligare sa gente a pagare sa de tres dègumas chi andaiat totu in sas butzacas de su guvernadore; pro cussu est essida a foras s'acusa de concussione. Ma custa parte de s'oratzione de Cicerone no la tenimus. Dae sas partes chi connoschimus essint a campu sas capatzidades mannas de s'oradore romanu chi basat sa difesa sua marchende sas làudas de s'onestade manna de Scauro e ismanniende sas calùnnias a Triàriu e su prus a sos sardos in modu chi cantu prus sos sardos beniant acusados tantu prus Scàuru beniat sarvadu.
Sos sardos benint cunsiderados peus de sos Cartaginesos pro trassas e pro esserent frassos. E dae sos Cartaginesos , dae sa genia de sos cales segunde Cicerone, sunt bènnidos, ant eredadu sas peus cosas. Duncas ite afidamentu si podet dare a custa gente? Ite balore podent tènnere sas paràulas issoro in cunfrontu a sa paràula de unu nòbile, potente e ricu patrìtziu romanu?
Cicerone faeddat de s'ànimu suo, in sas lìteras, prima de su dibatimentu e si cumprendet chi basat sa difesa sua prus in su fatu chi de sos sardos non b'est de si fidare chi no in su guvernu bonu de Scàuru chi, però, est essidu lìberu, at bìnchidu sa càusa: su tribunale, su presidente fiat Catone, l'at bogadu lìberu cun 62 votos a favore e 8 contràrios.
Pro sos sardos est istada una pèrdida manna e totu gràtzias a sa difesa de Cicerone.
Scàuru s'est cunfirmadu candidadu a console, ma Triàriu, chi non fiat iscoragiadu mancare chi l'esserent protzessadu puru pro calùnnia, at torradu a tzitare a Scàuru in tribunale cun s'acusa de corrutzione, l'at fatu cundennare e custa borta l'at mandadu in esìliu.
E pròpiu custa cundenna l'at fatu pèrdere su consoladu.