ISTÒRIA SARDA

Istòria Sarda

Su cumplessu nuraghesu de Pramaera de s’Alighera

In sa parte sud de su monte Pramaera, chi s'agatat tra su golfu de Porto Conte e de s'Alighera, b'est unu cumplessu nuraghesu cun su matessi nùmene, meda serente a su mare, collocadu in unu tretu i nue sos nuraghes sunt a deghinas.

Register to read more...

Su cumplessu nuraghesu de Santa Cristina de Paule (Aristanis)

In s'altu-pranu de basaltu de Abbasanta, in sa Sardigna tzentru-otzidentale, s'agatat su santuàriu de Santa Cristina chi costituit una de sas prus importantes àeras sacras de sa Sardigna nuraghesa. Como su putzu sacru cumprendet duos setores, a NE e a SO, separados dae sa crèsia cun sas ' cumbessias ' suas.

Register to read more...

Su cumplessu nuraghesu de Serra Òrrios de Durgali

Su villàgiu-santuàriu est postu in un'àera de basaltu de su Gollei, in su terrinu de Durgali. Fiat frecuentadu dae sa fine de su Brunzu antigu, pro totu su Brunzu mèdiu e, su prus, in su Brunzu reghente e ùrtimu.

Register to read more...

Su santuàriu nuraghesu de Santa Vitòria de Serri

In sa Giara de Serri, a làcana tra sa Trexenta e su Sartzidanu, in sa Sardigna tzentru-meridionale in Marmidda, in un'artu-pranu de a fùrriu de 700 m. supra su livellu de su mare, b'est su santuàriu nuraghesu de Santa Vitòria de Serri chi costituit oe unu de sos cumplessos de cultu de importu prus mannu de sa Sardigna nuraghesa, ma chi fiat puru unu logu de atopos culturales e cummertziales e de importu polìticu-militare.

Register to read more...

Su cumplessu nuraghesu “ Su nuraxi” de Barùmini

Rapresentat su prus importante e famadu cumplessu archeològicu de s'edade nuraghesa in Sardigna. S'agatat a belle 1 km dae sa bidda de Barùmini.

Register to read more...

Sa domo Zapata in Barùmini

Cun sa Segnoria de Las Plassas, su nòbile sardu de raighinas ispagnolas Don Azor Zapata recuisiat puru sa bidda de Barùmini, posta in cussu fèudu, e in su 1541 faghiat fraigare vàrias domos chi si podent partire tra su palatzu o domo de istare de su feudatàriu cun sos magasinos, istallas, domo de su fatore, istàntzias pro su trigu e pro sas provistas.

Register to read more...

Sas tumbas de sos Gigantes

Sas tumbas de sos Gigantes sunt monumentos de sepultura tìpicos de s'època nuraghesa, impreados pro interrare unu nùmeru mannu de mortos, mutidos in custu modu pro sa forma meda manna issoro.

Register to read more...

Tumba de Gigantes de S’Ena de Thomes – Durgali

Su monumentu de S'Ena de Thomes s'agatat in una positzione bella bella a beru chi crarìgiat sa badde de su riu Isalle in Sardigna.

Register to read more...

Tumbas de sos Gigantes de Is Contzas (Sa domo de s'Orcu) - Quartùciu

Custa tumba de sos Gigantes est de sa genia cun " fatzada a filares ", pròpia de sas tumbas de sos Gigantes de su Sud de sa Sardigna (un'esèmpiu est sa Sa Domo 'e S'Orku de Siddi).

Register to read more...

Su nuraghe Diana, Cuartu S. Elena

Cuartu Sant'Elena, su nuraghe Diana in su montigheddu de Is Mortorius.

Register to read more...

Sa necròpoli de Tuvixeddu

Casteddu, e su prus sas grutas suas, sunt istados abitados dae su Neolìticu prus antigu; Monte Craro, un'ispuntone oros oros de sa tzitade, at dadu puru su nùmene a una particulare cultura eneolìtica sarda(segunda metade de su III millènniu a.C.).

Register to read more...

Monumentos prenuràgicos e nuràgicos in su territòriu de Uta

Sunt presentes in s'ampru territòriu de sa bidda de Uta, in una zona de cùcuros suta su Monte Arcosu, tzerriada " Su concale de Santa Maria", tumbas de gigantes e àteras istruturas archeològicas, comente unu tèmpiu de su I sèculu a pustis Cristos.

Register to read more...

Sa ispetzifitzidade de su feudalèsimu in Sardigna

Su soveranu fiat su mere de persones e cosas

Sos elementos chi rapresentant su fundamentu de su "feudalèsimu" in totu s'Europa medievale sunt, antis de totu:su ligàmene de dipendèntzia personale tra sos òmines, sa gerarchizatzione aplicada a persones e territòrios, sa frammentatzione de su podere es'esistèntzia de unu tzetu forte de ispetzialistas de sa gherra cun totu sos rituales.

Register to read more...

S'edade de sos Giudicados

Su casteddu de Santu Micheli cun su fossadu

Po cantu riguardat, imbetzes, sa realidade sarda a partire de su sèculu XI - a su tempus de sos bator giudicados - si osservamus sa sotziedade e sas istitutziones, agatamus una realidade chi si presentat diferente pro diversos aspetos fundantes.

Register to read more...

A su tempus de sos Aragonesos

A su tempus de sos Aragonesos

Totu cumentzat cun s'atu de infeudatzione de sa Sardigna dae su pontìfitze Bonifàtziu VIII in su 1297 pro portare sa paghe in s'àrea de su Mediterràneu e de sos raportos internatzionales.

Register to read more...

Cale efetos su feudalèsimu produit in sa Sardigna de custu perìodu

feudalèsimu

Sa gherra chi a pustis de una pàusa fiat acabada de su totu cun sa bìnchida de sa Batalla de Macumere  de su 1478 e sa fine de su marchesu de Aristanis, su chi abarraiat de su giudicadu de Arborea, aiat portadu conseguèntzias graves in Sardigna.

Register to read more...

Su feudalèsimu a su tempus de sos ispagnolos

Feudalèsimu

Medas puntos de s'istòria de custu perìodu abarrant ancora non acrarados. Si puru bi fiant sos feudatàrios chi abarraiant in Ispagna, lassende su guvernu de su fèudu a sos vassallos, si fiat formadu unu tzetu nòbile chi si fiat fatu semper prus sardu, chi si ocupaiat de su guvernu econòmicu de su fèudu e sighiat is adunàntzias de sos Istamentos.

Register to read more...

Feudalèsimu e interventos legislativos de sos Savoja in su Setighentos

Feudalèsimu

Cando sos Savoja otenent su possessu de sa Sardigna - in su 1720 - depent rispetare cun giuramentu sas clàusolas internatzionales cuntempladas in s'"Atu de tzessione de su Regnum Sardiniae" e chi los obligaiant a mantènnere sos privilègios e su rispetu de sa situatzione chi bi fiat in antis.

Register to read more...

Su feudalèsimu in s’Otighentos

Otighentos

Sos interventos de sos Savoja in Sardigna in s'Otighentos mantenent unu caràtere non sistemàticu e pagu propositivu, mancare medas fatos istòricos-polìticos aiant donadu signos de cambiamentu, comente sos motos antifeudales, is fatos de sa polìtica internatzionale e s'arribu de sa famìlia reale chi si fiat sistemada in Casteddu.

Register to read more...

Las Plassas, unu casteddu istraordinàriu

Las Plassas

Sa tzintura de difesa de su Giudicadu de Arborea fiat rapresentada dae tres casteddos: su de Las Plassas, costrùidu in antis de su 1172, e sos casteddos d'Arcuentu e de Monreale, chi separaiat in cussu logu su Rennu de Arborea dae su de Càlari.

Register to read more...

Santa Ìgia, s'antiga capitale de su Giudicadu de Casteddu

Crèsia de Santu Perdu de sos piscadores a Santa Igia

Oe sos rastros de Santa Ìgia sunt suta palatzos e istradas e custu fatu la rendet galu misteriosa.

Register to read more...

Sos privilègios de sas tzitades règias de su Regnu de Sardigna, Aragonesu e Ispagnolu

Gasi beniant mutias sas tzitades chi non sunt istadas infeudadas, ma sutapostas a sa giurisditzione reale, a sa cale pagaiant sas tassas.

Register to read more...

Càller - Casteddu

Càller

Sa roca de Casteddu fiat sa sede de sas istitutziones guvernativas cun sa càrriga prus arta chi fiat sa de su Visurrei. In cussa sede si riuniat su Parlamentu, cumpostu de tres Bratzos o Istamentos: su cresiàsticu (cumpostu de s'Artu Clero), su militare (cumpostu de sos feudatàrios) e s'Istamentu Reale o Reale Udièntzia, cun sos rapresentantes de sos consigieris de sas tzitades règias; su Sìndigu de Casteddu fiat sa Prima boghe e lu presidiat.

Register to read more...

Bosa

Bosa

Sas orìgine s fenìtzias de Bosa paret chi si potzant datare in su IX sèculu prima de Cristos; paret chi esseret posta in su tretu in ue su Temo si nche ghetat a  mare, mentres in su tempus de sa colonizatzione romana sa bidda fiat  prus in intro de terra.

Register to read more...

Casteddusardu

Casteddusardu

Sa tzitade pratza forte de Casteddu sardu, chi dòminat su golfu de s'Asinara in unu promontòriu vulcànicu, naschet comente casteddu.

Register to read more...

Tàtari

Tàtari

Ùrtima capitale de su giudicadu de Torres, a sa fine de su Regnu giudicale in su 1272, diveniat lìberu Comune cun-federadu cun Gènova in su 1294.

Register to read more...

Igrèsias

Iglesias

Sos rastros de Igrèsias sunt de època meda antiga. Sa presèntzia de nuraghes e de medas restos archeològicos testimòniant chi fiat abitada giai dae su perìodu fenìciu-pùnicu e romanu, su prus pro sa presèntzia de sas minieras de prata in su territòriu; difatis si faeddat de Metalla, una tzitade disigiada meda.

Register to read more...

Su “Breve de Villa de Crèsia”

Su Breve de Villa de Crèsia

Su còditze de Bidda de Crèsia cumprendet s'istatutu de Igrèsias in sos ùrtimos annos de sa dominatzione pisana e in sos primos de s'aragonesa. Càralu Baudi di Vesme aiat agatadu custu còditze in sos paperis de s'Archìviu Cumonale de sa tzitade sarda.

Register to read more...

Aristanis

Aristanis, sa domo de Eleonora

Sas orìgine s suas paret chi siant de època romana, ma cun tzertesa sos documentos faeddant de su de XII sèculos. Segunde su Fara, Aristanis est divènnida capitale de su Regnu de Arborea in su 1070, cando Orzocoro I de Lacon-Zori, aiat lassadu sa pagu segura Tharros, chi fiat s'antiga capitale de su giudicadu de Arborea, e at tramudadu sa capitale a Aristanis.

Register to read more...