ISTÒRIA SARDA

Istòria Sarda

S’Alighera

S’Alighera

S'istòria de su territòriu de s'Alighera est cumintzada in su Neolìticu (VI/V millènniu a.C.). Sos primos rastros sunt istados agatados in sa Gruta Birde (oe resurtat suta s'abba) chi est in su promontòriu de Capu Cassa, in ue si sunt agatadas sas tzeràmicas de "Filestru-Grotta Birde", mentres àteras sunt de sa cultura de Bonu Ighinu (V/IV millènniu).

Register to read more...

S'Alighera e sa Giuaria

Portu Conte e Capo Cassa

In su tzentru istòricu de s'Alighera  b'est su cuartieri giudeu chi apartenet a su perìodu medievale,  oje si podet bìere in s'àrea de su cumplessu de Santa Crara.

Register to read more...

Sa Rivolutzione Frantzesa e ideas noas in sa Sardigna de sa fine de su '700

Sa Rivolutzione Frantzesa e ideas noas in sa Sardigna de sa fine de su '700

S'istòria de sa Sardigna de sa fine de su '700, s'època de sa Rivolutzione Frantzesa, est prena de eventos e de fatos istòricos de grandu importu comente:

Register to read more...

Ideas noas puru in Sardigna a sa fine de su '700

Ideas noas puru in Sardigna a sa fine de su '700

Sas matessi s ideas passaiant in conca a sos intelletuales sardos chi, mancare chi nch'esserent allargo dae sos tzentros de sos arresonos polìticos, culturales e filosòficos, fiant in coratzados, in cussos annos, a s'atzione dae duos motivos:...

Register to read more...

Sas cunditziones de sos Sardos: pacos, pòveros e tassados

Tessidura

Peus sorte non podiat capitare a sos sardos!
Difatis su regnu piemontesu fiat tra sos prus a segus in Europa, si podet cumprèndere dae sa polìtica semper uguales, chene ideas de cambiamentu e dae sa mancàntzia de una vera polìtica culturale, antzis, mesche sos res de fine sèculu fiant contràrios a sas ideas novas e a sa cultura in gènere.

Register to read more...

Ma cales sunt sas novidades de su ‘700 in s’Europa?

Su carru a boes

Totu su continente europeu in su Setighentos, mesche in sos ùrtimos chimbanta annos, fiat interessadu dae unu moimentu chi, in modos diferentes, at postu s'urgèntzia de unu cambiamentu mannu de sas istruturas econòmicas, de sos regimes polìticos e de sos sèberos culturales.

Register to read more...

Impignos pro megiorare sa Sardigna

su carru a boes

A sa fine de su '700 b'est istada belle una cursa a megiorare sa situatzione de sa Sardigna pro bìere si podiat frorire ca nde teniat pròpiu bisòngiu.

Register to read more...

Un'ìsula de agiudare

su carru a boes

In custa època s'est distintu pro sas idealidades suas e in su setore de sa pùblica amministratzione unu funtzionàriu sardu chi teniat grandu capatzidades culturales: Zosepe Cossu, abogadu, economista, tzensore generale de sos "montes frumentàrios", iscritore.

Register to read more...

Casteddu e sos cuartieris a fùrriu

Casteddu

Register to read more...

Su cuartieri de Stampaxi

Sa gianna de su Sperone

Suta sos bastiones de su Bàlie e de Santa Rughe s'estendet su cuarteri de Stampaxi chi, si bortat cara a otzidente, totu sighidu, si aunit a su cuarteri de sa Marina, in positzione tzentrale in antis de su Casteddu e sighit unende•si a sa cuarteri de Villanova a Est.

Register to read more...

Sa crèsia de Santa Restituta

Sa crèsia de Santa Restituta

Sa crèsia s'incarat in sa pratzighedda de Santa Restituta, in un'àera cumpresa tra sa ruga omònima e sa ruga de Sant'Efis.

Register to read more...

Sa cripta de Santa Restituta

Sa cripta de Santa Restituta

In su cuarteri de Stampaxi s'agatat sa gruta dedicada a Santa Restituta, mama de Santu Eusèbiu, pìscamu de Vercelli, a sa cale si podet intrare dae parte de sa ruga de Sant'Efis.

Register to read more...

Sa crèsia de Sant’Efis

Sa crèsia de Sant’Efis

Sa crèsia de Sant'Efis s'agatat posta in mesu de sas istradas astrintas in sa parte arta de su cuarteri de Stampaxi, in una pratzighedda cungiada in ue si a fatzant puru sos locales de s'Arci-cunfradia de su Gonfalone, chi si curat de su cultu de su Santu, unu militare a su tempus de s'imperadore Diocletzianu (243-313 d.C).

Register to read more...

Sa cripta presone de Sant’Efis

Sa presone de Sant’Efis in sa gruta suta sa ruga de S. Efis

In sa ruga Sant'Efis, in sa parte destra de sa crèsia, passende in una ghennita e abbassende•si in un'iscala iscavada in sa roca, s'intrat a sa cripta chi si pensat esseret sa presone de su Santu.

Register to read more...

Sa Crèsia de Sant’Anna

Stampaxi castiada dae Casteddu

Sa crèsia de Sant'Anna s'acarat in sa bia Azuni, in s'antigu cuarteri de Stampaxi, serente a sa crèsia de Sant'Efis, e in sa Pratza Yenne. Prima de custa crèsia bi nde fiat un'àtera fabbricada dae su 1263.

Register to read more...

Sa Crèsia de Santu Micheli

Sa Crèsia de Santu Micheli

In su cuarteri istòricu de Stampaxi, serente a sas ghennas de su Sperone e a s'atopu tra ruga Azuni e bia de s'Ispidale, s'agatat su cumplessu monumentale de Santu Micheli, costituidu dae sa crèsia e da un'ex cumbentu e sa Domo de su Novitziadu de sos Gesuitas.

Register to read more...

Su cuartieri cara a mare, Sa Marina

Su munitzìpiu de Casteddu

Est su cuarteri de Casteddu cara a mare e in s'istòria sua at tentu unu grandu importu pro s'economia de sa tzitade, giai dae cando l'ant fundadu a su tempus de sos fenìtzios.

Register to read more...

Sa Marina, crèsia de Sant’Eulàlia, sos iscavos

Sa Marina, crèsia de Sant’Eulàlia, sos iscavos

Register to read more...

Su cuartieri de Villanova

Su cuartieri de Villanova sutta Casteddu

Villanova est su cuarteri chi s'agatat a est de sa roca de su Casteddu e s'est isvilupadu belle in su matessi tempus de sos àteros cuarteris istòricos de sa tzitade: Stampaxi e Marina. Est de seguru sa naturale espansione cara a Est de sa roca pisana.

Register to read more...

Sa crèsia de S. Juanne Batista in Villanova

Villanova, sa crèsia

Sa crèsia de S. Juanne Batista in Villanova, chi donat su nùmene a sa ruga istrinta in ue est posta, est a su costadu de domos pòberas, comente sa mègius parte de sas domos de su cuartieri de Villanova. Sa crèsia fiat istada costruia in sa prima matade de su XIII sèculu.

Register to read more...

Sas cunfrarias

Sa crèsia de Santu Màuru in sa ruga Santu Juanne

In sos sèculos XVII e XVIII bi fiant ancora in Sardigna medas Cunfrarias o Cungregatziones. In sa segunda metade de su XVII sèculu in Casteddu e in sos cuartieris suos, sa bona parte non fiant prus ativas.

Register to read more...

Su cuartieri de Bonària

Casteddu, su cuartieri de Bonària,

Su cuartieri de Bonària, chi est de meda importu in s'istòria de sa Sardigna, est postu subra unu coddu fa ci a mare. Chie lompet cun sa nave a su Gulfu de Casteddu si l'agatat in bella vista prima de lòmpere a sa Marina.

Register to read more...

Sa Basìlica de Bonària

Sa Basìlica de Bonària

Sa Basìlica de Bonària est istada edificada in su 1704 a su costadu de su Santuàriu, in onore de sa Vèrgine de Bonària, patrona de sos sardos. S'istile a primìtzios fiat barocu, a pustis fiat istada realizada in s'istile neoclàssicu e acabada in su 1926.

Register to read more...

Sa crèsia de Santu Bardìliu

Crèsia de Santa Maria de Portu Gruttis

Sa crèsia de S. Bardìliu - sa prus antiga crèsia sarda - a primìtzios si tzerriaiat Crèsia de "Sancta Maria in Portu Gruttae" o de Portu Salis.

Register to read more...

Su cuartieri de Sant’Elia

Una vista cumpleta dae Sant'Elia a Santu Bartumeu

Su cuartieri de Sant'Elia s'agatat in una zona meda interessante de sa tzitade de Casteddu, est de importu istratègicu mannu non solu in s'aspetu geogràficu ma finas istòricu, antzis, depemus nàrrere a partire dae sa preistòria. Si tratat de unu logu chi faghet totunu cun àteros cuartieris.

Register to read more...

Sa Crèsia de Sant’Alenixedda

Sa crèsia de Sant’Aleniscedda

Sa cresiedda de Sant'Alenixedda, chi ancora oe podimus bìere in su cuartieri europeu in Casteddu, fiat istada costruia in unu sartu de Casteddu nomena u Santu Vetranu, acanta a sa bidda de Paule, in ue bi fiant rastros romanos.

Register to read more...

Sa Gruta de sa Pìbera

Casteddu, s’intrada de sa Gruta de sa pìbera

Sa "Gruta de sa pìbera" est unu sepurcru mausoleu romanu chi s'agatat in Sant'Avendrace, suta sa necròpoli pùnica de Tuvixeddu costruia tra sos sèculos I-II.

Register to read more...

S’usu comunu de sas terras in Sardigna

S’usu comunu de sas terras in Sardigna

De su bidatzone a s'ademprìviu:Su bidatzone fiat un'istitutu pro sa regulamentatzione de s'usu comunàrgiu de sa terra in Sardigna. Custa particulare forma de impreu tzìvicu riguardaiat sa coltivatzione e su pàsculu...

Register to read more...

Su mantu busco su de sa Sardigna tra eris e oje

Su mantu busco su de sa Sardigna tra eris e oe

Non ischimus bastante de cantu f essit s'estensione de su mantu busco su de sa Sardigna a su tempus de sos fenìcios-pùnicos e a pustis de cussu romanu.

Register to read more...