ISTÒRIA SARDA

Istòria Sarda

Gènova, Federicu II e Adelàsia de Torres

S’imperadore Federicu II in unu dipintu

In su 1238, cussigiadu e incoragidu dae sos Genovesos, s'imperadore Federicu II de Isvèvia faghet isposare su fìgiu naturale suo Enzo e sa giuighissa de Torres e Gaddura Adelàsia, chi fiat dae pagu viuda de Ubaldo Visconti, giùdiche de Gaddura.

Register to read more...

Bonifàtziu VIII, sa Sardigna, sa Còrsica e s'Aragona

In su 1297 Papa Bonifàtziu VIII, cun una bulla sua, criat su regnu de Sardigna e Còrsica e lu donat in fèudu a su re de Aragona Jacu II pro lu ricumpensare pro sa rinùntzia a sa Sitzìlia in ue bi fiant sos Angioinos.

Register to read more...

Sa nàschida e s'isvilupu de sos Giudicados

Su casteddu de Burgos

Sos Giudicados sunt nàschidos de sese e deretu dae sas tzitades-istadu chi ant mantesu sas istitutziones chi teniant prima e chi amus a agatare in s'era giudicale e totu. Sa forma de guvernu picat su nùmene dae su magistradu prus mannu, chi si mutit Giùdiche, su cale nche fiat giai a capu de sas tzitades de sa Sardigna antiga.

Register to read more...

Sos majorales e su senadu

Enzo re de Sardigna

S'ischit imbetzes de prus de sos majorales chi fiant mutidos puru primates o prìntzipes o nòbiles e tenent su tìtulu de donnos e picant parte a su guvernu de s'istadu cun sos incàrrigos in sos ufìtzios issoro. S'incàrrigu prus mannu est su de curadore. Custu difatis in sa curadoria tenet sos poderes e sas funtziones chi apartenent a sos giùdiches in totu su Logu, su Rennu suo.

Register to read more...

Sos lìeros

Aristanis, sa domo de Eleonora

Un'àtera categoria sotziale fiant sos òmines lìeros. Sos abitantes de sas tzitades e de sas biddas mannas fiant lìeros, comente lìeros fiant belle totus sos de sas artes e sos mercantes, sos tzitadinos in servìtziu militare a Cabaddu, ...

Register to read more...

Sa Corona de Logu

Cando bi fiat de pigare sèberos mannos e de importu su giùdiche riuniat sa Corona de Logu, chi diat èssere totu sa populatzione de persones lìeras de su Logu  chi si bidiant in sa crèsia prus manna.

Register to read more...

Tzeracos o serbidoria

Sa vida umile in sas biddas

In su sistema feudale de su 'servu' o tzeracu  su mere nde podiat fàghere su chi boliat, e custos 'servos' cada mese depiant fàghere unu tzertu servìtziu a contu de su mere o de sos meres.

Register to read more...

S’amministratzione giudicale

Su casteddu de Seddori

S'amministratzione de sos giùdiches est tra sas prus simpres. Su giùdiche medas bortas s'ispostaiat in sas curadorias in ue presidiat sa Corona de giustìtzia, poniat sas tassas, semper acumpangiadu dae sos curadores de su logu, dae sos majorales e ufitziales e majores de villa e de scolca.

Register to read more...

Sas Curadorias e sos Majores de Villa

Sas Curadorias

Cada Giudicadu fiat partidu in curadorias a sas cales faghiant capu unu tzertu nùmeru de villas, biddas. Non s'ischint sas làcanas pretzisas de sas curadorias e nemmancu cantas fiant in cada giudicadu.

Register to read more...

Pisanos e Genovesos in Sardigna

Su casteddu de Burgos

De seguru sa vida de sos Giùdiches no est istada trancuilla siat pro sas dificultades polìticas e amministrativas e siat pro sos raportos non semper bonos tra unu giudicadu e s'àteru.

Register to read more...

Ponte Betzu de Illorai

Ponte Ezzu de Illorai

A ses chilòmetros dae sa bidda de Illorai b'est unu ponte tzerriadu Ponte Betzu subra su riu Tirsu.

Register to read more...

Su Giudicadu de Arborea

Sa turre de Mariane IV

Paret chi Gonnario-Comita de Lacon-Gunale siat istadu su re de su giudicadu de Torres e de su giudicadu de Arborea in su matessi tempus.

Register to read more...

Su Giudicadu de Càlari

Turre pisana

Non si connoschent sos primos giùdiches de su Regnu de Càralis, ma de seguru ant dèpidu cumbàtere contra a sos tentativos de invasione de sos àrabos e de sòlitu si mutiant o Salùsio o Torchitòrio, però no ischimus proite.

Register to read more...

Su Giudicadu de Gaddura

Su Giudicadu de Gaddura

Comente pro sa nàschida de sos àteros Giudicados, puru su de sa Gaddura s'est formadu dae s'isvilupu de sa figura de su Logu sarvadore, sa persone de importu incarrigada de serbare, difèndere su Logu, sa terra assignada.

Register to read more...

Su Giudicadu de Torres o de Logudoro

Su Giudicadu de Torres o de Logudoro

Su Giudicadu de Torres s'agataiat in su nord ovest de s'ìsula e aiat sa capitale in sa bidda de Turres prima, tando in Àrdara e in finis in Tàtari.

Register to read more...

Dae su Giudicadu de Arborea a sa fine de su Marchesadu de Aristanis

Ugone III d’Arborea cun sa fiza Benedita

Mentres sos àteros giudicados non bi fiant prus, s'ùnicu chi at sighidu a batalliare e a esìstere est istadu su Giudicadu de Arborea, gràtzias a s'inteligèntzia de sos giùdiches de custu Logu e a sos raportos chi teniant cun sas repùblicas de Gènova e Pisa e cun sos guvernantes de Aragona.

Register to read more...

Marianu pro sa libertade

Mariane po sa libbertade

A su comintzu de su guvernu de su Giudicadu Marianu IV de Arborea mantenet s'alleàntzia cun su re de Aragona Perdu IV su Tzerimoniosu, ma cando s'est resu contu chi custu re lu cheriat tratare comente unu sèmplitze signore feudale, s'est bortadu contra finas a ricùrrere a sas armas e a s'iscontru tra esèrtzitos.

Register to read more...

Sa giuighissa Leonera de Arborea

Sa giudichissa Eleonora de Arborea

Leonera de Arborea fiat in Gènova cando aiat ischidu chi aiant mortu su frade, su giùdiche Ugone III, e sa figia sua Beneita.

Register to read more...

Sa Carta de Logu

Eleonora de Arborea promulgat sa Carta de Logu

Si pensat chi sa Carta de Logu siat òpera de Leonera e su bantu prus mannu suo.
Est beru chi Leonera l'at promulgada, fortzes sa die de Pasca Manna, s'11 de abrile de su 1395, ma paret chi apat afinigadu s'òpera de su babbu, unu còditze chi Marianu IV aiat giai preparadu e chi giai Ugone III aiat cambiadu.

Register to read more...

Su Marchesadu de Aristanis

Bidda ‘e sorris, domo-fortesa de sos Alagon

Cun sa morte de Leonera finit de fatu su Giudicadu de Arborea.

Register to read more...

Lenardu Àlagon: s'ùrtima resistèntzia a sa dominatzione aragonesa

Leonardu Alagon

Imbetzes, cun sa morte de su marchesu de Aristanis  Sarbadore Cubellu, in su 1470, non bessende eredes òmines, su Visurrei aragonesu Nicolò Carroz fiat cumbintu chi sas terras meridionales, su Gotzeanu e sos àteros benes feudales esserent dèpidos torrare a sa Corona.

Register to read more...

Su guvernu ispagnolu e sa crisi demogràfica

Casteddu, s’intrada

S'istòria de sa Sardigna ispagnola cumintzaiat cun un'avenimentu meda nòdidu de s'istòria generale, cando sas duas dinastias, sa castilliana e sa catalano-aragonese si fiant unificadas cun s'unione matrimoniale de sos duos soberanos catòlicos, Isabella e Ferdinandu II - su 19 ghennàrgiu 1479 - mancare mantenende totus a duas un'autonomia in s'istrutura de su podere e de su guvernu, ma faghende una polìtica cun su pròpiu indiritzu.

Register to read more...

S’amministratzione

Casteddu, sa turre de s’elefante

In Sardigna s'istitutzione parlamentare fiat istada introduia in su 1355 pro initziativa de su re, ma no fiat ancora un'assemblea dividia in tres corpus o status, proite s'istamentu reale no teniat ancora sa rapresentatividade de sas tzitades demaniales.

Register to read more...

S’incuisitzione: istrumentu de integratzione e controllu de sas minoràntzias

Su vascellu ispagnolu SS. Trinidad

Cun sa gherra de Granada, s'Ispagna recuperaiat totus sos territòrios e uniformaiat dae su puntu de vista ideològicu sa corona castilliana e d'Aragona.

Register to read more...

Su raportu dificultosu tra sos feudatàrios e sa burocratzia

Sa batalla de Lepanto

In sa contrapositzione pro sa suprematzia tra Càralu V e Frantziscu I si ponet in mesu sa praga de is piratas barbarescos in su Mediterràneu otzidentale.

Register to read more...

Su raportu dificultosu tra sa feudalidadi e sa burocratzia

Casteddu de Laconi

In sa contrapositzione po sa suprematzia tra Càrolu V e Frantziscu I s'intromitit sa piaga de is cursarus barbarescus in su Mediterràneu otzidentale.

Register to read more...

Nàschida e isvilupu de sa Reale Udièntzia

Casteddu de Seddori

Cun Filipu II torrat su controllu de sos feudatàrios in sa giustìtzia delegada.
Benit istituida in su 1564 sa Reale Udièntzia, cun funtzione de Corte de Apellu pro megiorare s'amministratzione de sa giustìtzia e pro assìstere su Visurrei cando beniat consultada.

Register to read more...

Sa Sardigna rodeada dae sos piratas: unu problema internatzionale

Turre litorànea

Unu de sos problemas prus graves a sos cales sa Sardigna at dèpidu parare fronte in s'època ispagnola, e cada tantu puru in sos sèculos imbenientes, fiat pròpiu sa difesa de su Regnu minetzadu dae sa mancàntzia de seguresa in sas costas in ue però bi fiat parte manna de sas tzitades chi, tra s'àteru, garantiant sos pagos iscàmbios cummertziales cun sa parte de foras de s'ìsula.

Register to read more...

S’impignu pro sa difesa de sa Sardigna: turres litoràneas e galeas

Su casteddu de Tàtari

Po defèndere s'ìsula sos istamentos aiant votau po s'edificatzione de sas turres litoraneas. Sa concurrentzia po arribbare a sas càrrigas pùbblicas si assotziaiat a sa richesta de un'Universidade locale, e aumentaiat su campanilismu tra Tàtari e Casteddu.

Register to read more...

Su bilàntziu de s’Istadu tra donativos e fiscalidade

Sacaias in su pasculu

Sos monarcas ispagnolos pro sa pròpia finàntzia fiant ligados a sos meres de sas Bancas genovesas e, cando sos bilàntzios de sa monarchia fiant in deficit, si disponiant a criare impiegos noos.

Register to read more...