Sa Istòria Moderna (dae su XIV a su XVIII sèculu)

Sas Repùblicas Marinaras

Sas Repùblicas Marinaras

Cun sa difusione de su feudalèsimu si fiat estèndidu su sistema de s'economia curtense in totu s'Europa e a su pròpiu tempus aiat provocadu sa diminutzione de s'economia chi si operaiat in su mare Mediterràneu, pro curpa puru de s'espansione de sos Àrabos...

Ligi totu...

Sas Segnorias

Sas Segnorias

S'est faeddadu in s'istòria de sos Comunes, de sas lutas polìticas chi aiant cambiadu sos guvernos de custa istitutzione dae su consoladu a su podestà, a sos capitanos de su pòpulu.

Ligi totu...

Sa nàschida de sos Istados natzionales

Sa nàschida de sos Istados natzionales

A fùrriu de sa fine de su Mediuevu sunt nàschidos sos Istados natzionales, gràtzias a sas lutas de custos perìodos. Sos istados natzionales fiant diferentes meda dae sas monarchias feudales prima de totus ca su territòriu non fiat prus divididu in fèudos assignados a sos chi disigiaiant semper de conchistare privilègios noos debilitende su podere de su soberanu.

Ligi totu...

Cristolu Columbu

Cristolu Columbu

In su racontu de s'Istòria moderna sa data chi benit indicada comente comintzu de un'era nova est su 1492, s'annu chi Cristolu Columbu, su navigadore genovesu, agiudadu dae sos soberanos de Castiglia e Aragona chi l'ant donadu tres caravellas e echipagiamentu, ponet pee in unu continente nou chi a pustis s'at a tzirriare Amèrica. Custa est sa data chi serrat su Mediuevu.

Ligi totu...

Sa sotziedade europea tra su 1500 e su 1700

Sa sotziedade europea tra su 1500 e su 1700

Sa sotziedade de sa prima Europa moderna teniat su 90% de sa populatzione impiegada in s'agricultura e pro custu fiat mescamente de caràtere rurale. Su traballu de s'agricultura si praticaiat a suta sa giurisditzione de sos feudatàrios.

Ligi totu...

Sa gherra de sutzessione ispagnola

Sa gherra de sutzessione ispagnola

Cun sa gherra de sutzessione ispagnola sa Frantza est resessia a pònnere unu de sos prìntzipes suos comente re de Ispagna perdende però sos possessos in Cànada e isparende comente potèntzia marìtima.

Ligi totu...

S’Illuminismu

S’Illuminismu

In su XVIII sèculu una grandu undada de ideas noas, chi aiat pigadu su nòmine de Illuminismu, imbestiat totu s'Europa.

Ligi totu...

Su Setighentos in Itàlia

Su Setighentos in Itàlia

Sa paghe de Utrecht, de su 1713, e su tratadu de Rastad, de su 1714, chi aiant concruidu sa Gherra de Sutzessione Ispagnola, aiant puru modificadu in profundidade sa configuratzione polìtica de s'Europa, ma in particulare aiant cunsentidu a s'Itàlia de truncare su protzessu de decadèntzia siat polìtica siat econòmica.

Ligi totu...

Sa Restauratzione in Europa

Sa Restauratzione in Europa

Su perìodu de sa Restauratzione comintzat cun su Cungressu de Vienna, chi s'est fatu tra su mese de cabudanni de su 1814 e su mese de làmpadas de su 1815.

Ligi totu...