S’istòria de su Noighentos
Crisis polìticas e lutas a primos de su Noighentos
Su '900 in Itàlia comintzat cun sa morte de su re Umberto I chi rapresentat su sinnale pro èssere su sèculu de annos de sàmbene pro su tempus benidore.
Iscòpiat sa Prima Gherra Mundiale
Dae custas crisis e gherras locales si nch'est arribbadu in su 1914 a sa Gherra Manna chi at a divenire sa Prima Gherra Mundiale in ue si sunt is contradas binti oto natziones, dividias in duos ischieramentos contràrios rapresentados dae sas potèntzias alliadas...
Nàschida e isvilupu de su Fascismu
In Itàlia in tantu bi fiant sas lutas de sos operajos e de sos massajos tra su '19 e su '21 famadu comente su biènniu ruju, mentres naschiat e s'afortigaiat su moimentu fascista, criadu da Benito Musso-lini e apogiadu dae sos tzetos mèdios, dae sos agràrios e dae sos industriales.
Cumentzat sa Segunda Gherra Mundiale
In tantu in su 1939 Hitler, su ditadore de sa Germània nazista, òcupat sa Polònia e, comente risposta a custu atu de agressione, sa Frantza e sa Gran Bretagna dichiarant gherra a sos tedescos.
S'Itàlia a pustis de su Fascismu: dae sa Monarchia a sa Repùblica
Vitòriu Emanuele III nòminat capu de su guvernu nou su maresciallu Pedru Badògliu chi cun unu proclama annùntziat chi sa gherra sighit.
Istòria de s’Itàlia dae su 1945 a oe
S'istòria italiana dae su 1945, mesche pro sa parte econòmica, comintzat cun sos annos de sa ricostrutzione de s'Istadu, mentres tra su '51 e su '57 est su perìodu de sos investimentos, sas innovatziones e si sunt afortigados sos setores produtivos.
Sa Gherra Frita (1945 – 1991)
Sa Segunda Gherra Mundiale at bintu sos totalitarismos de destra e permìtidu sa suprematzia de sos Istados Unidos e de s'Unione Soviètica chi sunt divenias sas duas potèntzias mundiales novas prus mannas.
Sa decolonitzatzione
In su 1945 sos imperos coloniales fiant arribbados a tènnere belle totu s'Àfrica; binti annos a pustis parte manna de su continente, francu sos territòrios portoghesos, aiat otènnidu s'indipendèntzia.
Tempos de oe (dae su 1991 a su presente)
Dae su 1989, a pustis rutu su muru de Berlinu e sa fine de s'Unione Soviètica, una parte de sos istòricos ant definidu 'unipolare' su sistema internatzionale chi s'est bènnidu a criare, marca•nde sa suposta positzione de superioridade assunta dae sos Istados Unidos, cunsiderados comente s'ùnica superpotèntzia.
