S’istòria de su Noighentos

Crisis polìticas e lutas a primos de su Noighentos

Istudiantes de sa classe burghesa

Su '900 in Itàlia comintzat cun sa morte de su re Umberto I chi rapresentat su sinnale pro èssere su sèculu de annos de sàmbene pro su tempus benidore.

Ligi totu...

Iscòpiat sa Prima Gherra Mundiale

Iscòpiat sa Prima Gherra Mundiale

Dae custas crisis e gherras locales si nch'est arribbadu in su 1914 a sa Gherra Manna chi at a divenire sa Prima Gherra Mundiale in ue si sunt is contradas binti oto natziones, dividias in duos ischieramentos contràrios rapresentados dae sas potèntzias alliadas...

Ligi totu...

Nàschida e isvilupu de su Fascismu

Nàschida e isvilupu de su Fascismu

In Itàlia in tantu bi fiant sas lutas de sos operajos e de sos massajos tra su '19 e su '21 famadu comente su biènniu ruju, mentres naschiat e s'afortigaiat su moimentu fascista, criadu da Benito Musso-lini e apogiadu dae sos tzetos mèdios, dae sos agràrios e dae sos industriales.

Ligi totu...

Cumentzat sa Segunda Gherra Mundiale

Cumentzat sa Segunda Gherra Munduale

In tantu in su 1939 Hitler, su ditadore de sa Germània nazista, òcupat sa Polònia e, comente risposta a custu atu de agressione, sa Frantza e sa Gran Bretagna dichiarant gherra a sos tedescos.

Ligi totu...

S'Itàlia a pustis de su Fascismu: dae sa Monarchia a sa Repùblica

S’Itàlia a pustis de su Fascismu

Vitòriu Emanuele III nòminat capu de su guvernu nou su maresciallu Pedru Badògliu chi cun unu proclama annùntziat chi sa gherra sighit.

Ligi totu...

Istòria de s’Itàlia dae su 1945 a oe

Moro presoneri de sos brigatistas

S'istòria italiana dae su 1945, mesche pro sa parte econòmica, comintzat cun sos annos de sa ricostrutzione de s'Istadu, mentres tra su '51 e su '57 est su perìodu de sos investimentos, sas innovatziones e si sunt afortigados sos setores produtivos.

Ligi totu...

Sa Gherra Frita (1945 – 1991)

S’annu 1986, una isfilada militare in Berlinu Est

Sa Segunda Gherra Mundiale at bintu sos totalitarismos de destra e permìtidu sa suprematzia de sos Istados Unidos e de s'Unione Soviètica chi sunt divenias sas duas potèntzias mundiales novas prus mannas.

Ligi totu...

Sa decolonitzatzione

Ghandi chistionat a su pòpulu indianu

In su 1945 sos imperos coloniales fiant arribbados a tènnere belle totu s'Àfrica; binti annos a pustis parte manna de su continente, francu sos territòrios portoghesos, aiat otènnidu s'indipendèntzia.

Ligi totu...

Tempos de oe (dae su 1991 a su presente)

Santu Juanne Pàulu II

Dae su 1989, a pustis rutu su muru de Berlinu e sa fine de s'Unione Soviètica, una parte de sos istòricos ant definidu 'unipolare' su sistema internatzionale chi s'est bènnidu a criare, marca•nde sa suposta positzione de superioridade assunta dae sos Istados Unidos, cunsiderados comente s'ùnica superpotèntzia.

Ligi totu...